Kybalió

Apliquem-nos a nosaltres mateixos aquest principi generador. Per a quina intenció? o Per quina intenció? Per a què ens sentim renovats, per a què ens vivifiquem, per a què ens alegrem i estiguem molt més connectats amb la veritable vida

Tots els principis que hem estat compartint i la informació que s’ha generat a cada trobada, l’hem integrat a cadascun nosaltres. Cadascú aquella part que li és més pròpia.

Aquests principis, es fonen en aquest principi generador que estem treballant avui, perquè aquest principi generador que inclou el masculí i el femení, que comporta la creació de nova vida, també està en nosaltres.

Tots aquests principis que hem anat compartint han de ser usats per co-crear en benefici de tots i de tot. No són doncs com hem comentat altres vegades, uns principis que se’ns imposen i als quals estem sotmesos, sinó que la seva comprensió és per a què siguem capaços d’usar-los en benefici de tots i de tot.

Quan parlem en aquests termes sovint ens oblidem de nosaltres mateixos i avui el que volem ressaltar és que ens apliquem a nosaltres mateixos aquest principi generador. Per a quina intenció? o Per quina intenció? Per a què ens sentim renovats, per a què ens vivifiquem, per a què ens alegrem i estiguem molt més connectats amb la veritable vida.

Així doncs, tenim aquests dos principis femení i masculí, en nosaltres, aquestes dues energies generadores i creadores, sentim-les ben presents en nosaltres. Unim-les en un moviment infinit, equilibrat i harmònic gràcies a l’energia amorosa que tenim cap a nosaltres mateixos, per ser com som i gràcies a aquesta energia amorosa i a aquest moviment que entrellaça aquests principis a cada instant, assolir la Llum que és la il·luminació.

Tots som budes a la nostra essència i aquest moviment és el que ens facilita arribar a la nostra cova on trobem el nostre buda en estat de contemplació. Si ens és possible, observem-ho…

Observem-nos en la nostra essència i, si no és possible veure’ns, intentem sentir el que aquest buda en estat de contemplació sent al seu interior.

Hi ha poca llum just la necessària perquè puguem percebre’l. Hi ha un petit moviment, just el necessari perquè en puguem sentir la vibració. Mirem-li els ulls, semi-tancats, per percebre la realitat que l’envolta, una realitat que no distorsiona el seu estat de contemplació, sigui el que sigui el que es presenti davant d’aquest àpex de vista dels seus ulls.

Observem la seva posició i, especialment, les mans unint els dits i deixant espai entre els palmells…

Si podem, a més, percebre altres detalls respecte a la seva vestimenta, al seu cabell, a les cames i als peus… Intentem observar-ho amb deteniment i prendre instantànies perquè romanguin en la nostra ment conscient, per recuperar-les sempre que ho necessitem.

Fixem-nos ara als seus llavis i el lleu somriure que dibuixen, perquè l’estat de contemplació connecta amb el gaudi de la vida. Somriem també nosaltres ara, en un somriure suau… Això canvia ja la nostra posició, la nostra actitud, el nostre sentir.

Percebem l’energia que es desprèn del seu contorn físic. Una energia que es va difuminant en aquesta cova que l’acull, que el protegeix, que en té cura. Una energia multicolor, com un arc de Sant Martí. Observem aquestes partícules de Llum en el moviment harmònic. Apropem-nos-hi i així, molt més a prop, escoltem la seva vibració, el seu moviment, el seu so.

Aquest és el so de la creació, una melodia única a la que tots estem convidats a participar. Cadascú aportant el seu instrument i sent ell mateix, l’instrumentista. Afinem-nos, doncs, sentint-nos renovats per compartir aquesta melodia, aquest gran concert que es fa constantment a l’Univers.

Que cadascú esculli aquell detall que li cridi més l’atenció de la seva buda interior i el porti ara, a aquest moment present, perquè hi sigui ben manifest. Visquem aquesta experiència com una experiència real que hem generat entre tots fent ús d’aquests principis perquè siguem éssers humans renovats, regenerats, vivificats, il·luminats.

Sentim-nos en aquest estat de contemplació. Estat en què no necessitem, estat d’abundància, estat de gratitud, estat de compassió, estat d’Amor pur, cap als altres i cap a tot allò creat.

Només el que és en nosaltres es pot manifestar fora de nosaltres. Incorporem avui, aquesta experiència, com una experiència real que forma part de la nostra vida quotidiana, perquè és a la quotidianitat on hem de mostrar el nostre buda.

Així, generem una nova realitat. Una realitat justa, entre allò masculí i allò femení. Principis que estan, tots dos, en cadascun de nosaltres, però que de manera manifesta i només per aquesta experiència, aquesta existència físicament som home o dona.

Desitgem que aquest principi generador us acompanyi a cada moment, sentint-vos renovats cada nou dia, davant de cada experiència sempre que ho necessiteu i ho demaneu,  per arribar a l’últim instant d’aquesta existència en les millors condicions, conscients de tot allò viscut, conscients de el vostre origen.

Renovar-se és una decisió de cadascú. Renoveu-vos en aquest temps, en tots els vostres aspectes, en la vostra ment, en el vostre cor, en el vostre cos físic.

Respirem aquesta energia de renovació, de generació de nova vida, de co-creació amb el Creador.

amb Amor i Llum-15-07-2022

 

La nostra ment humana tendeix a omplir espais buits amb informació que li resulta coherent per al seu nivell i de vegades ens costa descobrir en aquest conglomerat d’informació la causa i l’efecte de tot allò que passa a les nostres vides

Tot i que la nostra ment humana tendeix a omplir espais buits amb informació que li resulta coherent pel seu nivell i de vegades ens costa descobrir en aquest conglomerat d’informació la causa i l’efecte de tot allò que passa a les nostres vides, en moments d’aquesta connexió més interna, que és també connexió més universal podem descobrir una ment més elevada que no té necessitat d’omplir aquests buits, perquè aquesta ment elevada conté tota la informació. Una informació coherent amb tota la creació, amb les lleis que la mantenen, amb les lleis que ens mantenen i així des d’aquesta major comprensió respectar aquestes lleis i usar-les en benefici de tots.

Quan des de la nostra ment humana no trobem raonaments lògics que puguin explicar certs fenòmens incorporem el concepte d’atzar de la casualitat. Més existeixen l’atzar i la casualitat, perquè tot en la creació es regeix per la llei de la causalitat, de causa i efecte. Llei que es manté als diferents nivells de vibració, a les diferents dimensions.

Ara és un moment propici perquè puguem obrir la nostra ment a aquesta ment més universal i puguem incorporar informació que ens permeti descobrir més fàcilment la causalitat de tot allò que passa. Alguns també podrien incorporar per explicar aquest principi a més de l’atzar o la casualitat, el karma. Perquè tot té la seva causa/efecte, i és cert que el karma pot condicionar en alguns moments la nostra existència sempre que ens veiem com a humans. Però, si des de la nostra connexió interior i, el que és el mateix, la nostra connexió amb l’Univers podem ser observadors d’aquesta llei, podem comprendre-la de manera diferent i des d’una comprensió més gran, dissoldre tots aquells condicionaments que des de la nostra ment humana ens limiten.

Tots hem tingut experiències que ens han permès veure i comprovar que hi ha una altra realitat, molt més completa. Aquestes experiències són evidències a què no ens podem negar encara que la nostra ment humana, limitada, ens vulgui condicionar.

Des d’aquesta connexió profunda amb tots i amb tot, comprenem molt més fàcilment les raons que ens han empès a aquesta existència. Existència que és necessària per completar un cicle a l’Univers. Per tancar aquest cicle hem de transformar la nostra ment, obrir-nos pas entre el nostre inconscient i prendre consciència de tot allò que ens conforma, tant a la nostra matèria com a la nostra energia.

L’Univers coneix tot el nostre potencial perquè te tota la nostra informació. Ara ens ofereix l’oportunitat d’assolir-la. Obrim-nos, amb confiança, a tota aquesta nova informació que ens permet veure la cadena infinita de causes i efectes, perquè tota la informació és a l’Univers.

L’Univers coneix perfectament perquè som avui, aquí i ara. Sap perquè unim tota la nostra energia, en una de sola, en benefici de tots i de tot. Per ser causa i provocar un efecte en tot allò creat.

…

Unim-nos des de l’energia original que tot ho cregui, des de l’energia amorosa. Causem una pluja fina a tot aquest espai, una pluja fina d’energia amorosa, que arribi a tots els racons. I encara més units i connectats, portem aquesta pluja fina cap a l’exterior, una pluja fina d’Amor per nodrir tot l’entorn.

Aquesta pluja d’energia amorosa, que creix i s’expandeix, genera un corrent cada cop més gran, aconseguint tot el poble… Arribant a tot el país… Arribant a tota la Terra.

…

I des d’una connexió encara més profunda, des del punt original, aquesta pluja fina d’energia amorosa arriba a tot l’Univers. Permetem que cada punt de l’Univers aculli la pluja fina que necessiti per nodrir-se, netejar-se, curar-se.

…

Sentim-nos immersos en aquesta pluja fina d’aquesta energia amorosa. Permetem-nos fluir en aquest moviment d’expansió i contacte. En aquest moviment de rebre i donar.

Exposats a aquesta pluja fina d’energia amorosa, el nostre cos físic es nodreix, es neteja, es sana. Mantenint aquesta percepció, aquest sentir d’aquesta pluja fina que es desprèn per a cadascun de nosaltres, mantinguda un temps nodreix, neteja i guareix les nostres altres vides.

Romandre un temps més en aquesta pluja fina assoleix altres dimensions, dimensions en què també estem presents i en aquestes pluja fina ens neteja, ens nodreix, ens sana.

…

Que aquesta pluja fina presenti, aquí i ara, gràcies aquesta connexió de cadascun de nosaltres amb l’Origen flueixi també, cap a la nostra ment. Que la nostra ment rebi aquesta pluja fina d’energia amorosa, la nodreixi d’una comprensió més gran, la netegi de patrons que ens limiten, la sani de creences que ens condicionen.

…

Que aquesta pluja fina arribi també al nostre cor, ho nodreix, ho netegi, ho sane. Que el nodreixi amb l’energia de l’Amor incondicional. Que ho netegi dissolent aquelles emocions que no ens beneficien i que guareixi, si cal, ferides d’aquesta i altres existències i altres dimensions.

Sentim com cada partícula fina d’aquesta pluja es diposita al nostre cor, la nostra ment, el nostre cos físic, el nostre cos energètic i sentim-nos així, renovats.

Des d’aquest sentir de benestar convidem tots aquells Sers que sentim, Sers visibles o invisibles. Tinguem present llocs de la Terra, muntanyes i valls i molt especialment l’aigua. Els mars, els rius, els llacs, els corrents subterranis perquè es renovin amb aquesta aigua, de pluja fina amorosa, sempre en benefici de tots i de tot.

amb Amor i Llum- 10-06-2022

 

Quan un és capaç de percebre els diferents ritmes, és perquè és capaç de respectar aquests ritmes, els ritmes de cadascú, els del seu entorn i els ritmes de la natura. No hi ha necessitat d’intervenir sinó simplement de percebre i, de vegades, compassar-se a aquests ritmes. Quan hom s’acompassa, s’afina

El ritme a l’Univers i tot allò creat és únic, és un ritme que engloba tots els altres ritmes de cada cosa creada perquè tots s’acompassen.

Un ritme comporta moviment, aquest moviment comporta una sèrie d’accions i reaccions, i és el resultat d’aquestes accions i reaccions que ens marca el ritme. El ritme personal i singular de cadascú. Un ritme que depèn també de la vibració o freqüència en què ens situem, en què cavalquem en un moment concret.

El ritme implica anades i vingudes, tot allò que ens arriba se’n va, però si ens permetem fluir i el fluir està connectat amb freqüències més elevades, freqüències de la confiança i l’energia amorosa, torna a arribar-nos i torna a acomiadar-se. Encara que es poden marcar els ritmes de manera molt exacta i s’hagin inventat models per controlar aquests ritmes, aquests ritmes sempre són diferents, encara que cíclics. Cada cicle té un ritme únic. Quan estem connectats a una freqüència més elevada, més a prop de la Unitat, podem percebre en nosaltres a més del nostre ritme singular i únic, també els ritmes del nostre entorn i també de la natura.

Quan un és capaç de percebre els diferents ritmes, és perquè és capaç de respectar aquests ritmes, els ritmes de cadascú, dels del seu entorn i els ritmes de la natura. No hi ha necessitat d’intervenir sinó simplement de percebre i, de vegades, compassar-se a aquests ritmes. Quan un s’acompassa, s’afina, i encara que el ritme d’un compas concret pot ser de contrastos forts, en afinar-se un a cadascuna de les notes, el ritme interior és suau.

Aquesta frase ens indica que nosaltres no som el compàs sinó cadascuna de les notes que crea aquest compas, aquest ritme conjunt, i si som capaços de sentir-nos a totes les notes estem molt més compassats i suavitzats. Quan la nostra percepció és elevada, més enllà de la percepció de tot allò material o físic, que és una evidència per als nostres sentits i podem percebre també el món subtil, podem suavitzar la llei de la compensació. Una llei que evidentment no es concreta en una existència sola, sinó que s’executa a cadascuna de les existències en conjunt. Si la nostra ment està oberta a aquesta moltes existències i té present que hi ha un fil conductor de totes elles, per a la nostra Ànima, pot comprendre molt més fàcilment el ritme de cadascuna i el ritme com a conjunt de totes aquestes existències.

…

Al quart principi parlàvem que tots teníem una mesura i un gradient al nostre interior, aquesta llei del ritme segueix aquest gradient, aquesta mesura interior per a cadascú i per a cada experiència. Aquest cinquè principi és doncs també un referent del quart principi, el principi de la polaritat.

Si durant el temps entre la darrera reunió i aquesta hem pogut apreciar més fàcilment el nostre gradient o mesura, podrem comprendre molt millor el ritme de cadascú, el ritme de cada moment. Més avui afegirem també una altra característica, si coneixem el nostre gradient o la nostra mesura i en som conscient a cada instant o davant de cada experiència, podem en certa manera fer servir aquesta llei de la compensació i no estar tan a mercè. Usar-la sempre en benefici de tots, de tot allò creat i això dependrà del nostre poder interior. Per això el mudra d’avui, que ens connecta amb aquest poder, ens pot facilitar comprendre com podem fer servir aquest principi del ritme o de la llei de la compensació.

És un principi que si es fa servir només en benefici propi o des del nostre egoisme, la mateixa força que utilitzem ens vindrà també en la polaritat oposada. Siguem doncs, en la mesura que avancem en aquests coneixements dels principis molt més cauts, molt més prudents en tot allò que movem des d’allò físic a allò mental, emocional i allò energètic, perquè tot segueix aquesta llei, aquest principi del ritme, siguem cada vegada més conscients del nostre poder i de la importància de tot el que encara és al nostre inconscient.

Perquè el nostre inconscient encara dirigeix ​​en gran part la nostra existència. Cada cop tenim més informació per fer-nos conscients, des del moment en què ens aixequem al matí, quan obrim els nostres ulls, en els nostres primers moviments, el nostre primer pensament, la nostra primera emoció, i la influència que té per al nostre dia a dia, per tot allò que l’univers ens té reservat, perquè ja ho viurem tot des d’un gradient concret, des d’una mesura concreta, si en som conscients podem canviar aquest gradient, aquesta mesura i obrir-nos a tot allò que l’Univers ens té reservat des d’una vibració elevada, des d’una ment més expandida, més lluïda, més connectada i així actuarem sempre en benefici de tothom. Perquè tots som un.

…

Un altre aspecte important serà que descobrirem allò que realment neix de nosaltres o allò que ens ve de l’entorn i des d’aquest poder interior, des d’una consciència més gran podrem transformar i utilitzar aquesta llei de la compensació. No hem de buscar el poder fora de nosaltres sinó dins nostre, un poder que augmenta en major grau si augmentem la nostra consciència, consciència que significa atenció, presència, voluntat, disposició, entrega… Visquem aquesta llei de la compensació o aquest principi del ritme en nosaltres, en cadascun dels nostres aspectes, al nostre cos físic experimentant la llei de la compensació quan no respectem el descans, quan vivim en excés, quan no expressem. La llei de la compensació ens fa més iguals, però depèn de la consciència, de la freqüència, ens pot afectar més o menys.

Des del nostre Ser interior usem tots els principis apresos fins ara en benefici de tots, només hi ha sotmetiment a ells si no tenim poder interior, des del poder interior som capaços d’usar-los. Tampoc ens neguem a aquest poder per por, per manca de confiança. Si hem arribat fins aquí, a aquesta comprensió més gran, a aquesta major consciència, aquesta vibració més propera a l’Amor incondicional, és perquè l’Univers confia en nosaltres.

…

Sap el poder que hi ha a cadascú, la força que cadascú pot expressar, la constància que cadascú pot tenir, sense perdre el ritme, el ritme que s’acompassa, el ritme que segueix cada nota. Tots els que estem aquí construïm una melodia, cadascun una nota singular, única i necessària per al conjunt, perquè l’harmonia sigui harmònica, perquè se senti a l’Univers. Compassant cada ritme singular al ritme de la melodia, elevant la seva vibració fins a sentir-se nota i melodia alhora, sentir-se un i tot.

L’últim cop us convidàvem a accionar perquè era el moment, avui us tornem a convidar a l’acció per crear entre tots la melodia, una melodia que s’anirà escoltant a tota la Terra i a tot l’Univers, una melodia cada cop amb més compassos , més notes, més ritmes compassats. L’anomenada és per a tots perquè tots som únics, singulars i tots necessaris perquè la llei de compensació es mantingui a l’Univers.

Pregunta:

Amb el que heu explicat avui, sí que hi ha ritmes que són resultat de la compensació la veiem a l’escala de la vida humana molt més ràpidament, però hi ha altres coses que se’ns escapen, concretament el que volia demanar és amb el que estem vivint en aquests moments de la humanitat quan hi ha un procés de concentració de riquesa enorme, quan cada cop més el poder està en menys mans, fa la impressió que aquesta llei de la compensació que estava parlant estem arribant a una situació molt límit, com si ho portéssim potser el límit absolut, seria com si una persona ho controla tot. La pregunta és: en principi cal esperar que hi hagués el moment contrari d’una desagregació d’un repartiment potser de la riquesa i dels mitjans que tenim disponibles a la Terra, per això si han trigat segles arribar on hem arribat, veure trencar les injustícies, el dolor, la gana, tot el que estem observant també ha de comportar segles, és a dir, aquesta compensació a ser de la mateixa durada, el repte d’un punt d’equilibri ha de ser de la mateixa durada o poden haver-hi ritmes molt més ràpids de retorn i en tot cas el cas que ens ocupa a la humanitat saber si la majoria dels que som aquí tornarem a veure aquest aspecte socioeconòmic molt més equilibrat.

Resposta:

El coneixement que es brinda d’aquests principis del Kibalyó o de l’Hermetisme que són set principis fonamentals que sostenen la creació, si tenim un nivell de consciència baix el veiem a un nivell de consciència més baixa, som usats per aquests principis, hi estem sotmesos, però en la mesura que anem prenent consciència i elevant la nostra freqüència, la nostra vibració, podem usar aquests principis, usar-los en benefici de tots per transformar, això ja respon en certa forma a la teva pregunta perquè si cada vegada hi ha éssers amb aquests principis o lleis que s’experimenten en cadascun de nosaltres i en tot allò creat, cada vegada hi ha una major consciència i més comprensió de tots aquests principis i cada vegada estem més units com a humanitat, considerant-nos germans, podrem utilitzar de forma conjunta aquests principis per transformar de forma més ràpida i fàcil, tot el que en aquest moment es manifesta a la terra i a la humanitat dependrà de cadascú, del poder interior de cadascú, de sentir-nos germans com a humanitat, el que sigui més o menys llarg el període perquè el ritme s’ajusta.

…

No es tracta doncs simplement de tenir la informació o conèixer la informació, sinó de portar-la a la pràctica i cadascun d’aquests principis els podem experimentar en nosaltres, si simplement ens obrim a les nostres moltes existències ja és un pas important per a aquesta comprensió més gran, si a més ens obrim a les nostres altres existències en altres dimensions diferents, fora d’aquest espai temps, també ja és un altre grau de consciència i podem fer-ne un ús diferent.

Hi ha un ritme molt més llarg que de vegades se’ns escapa per tot el que vivim al nostre entorn i concretament aquí a la Terra, però aquest ritme més llunyà, molt més extens, molt més distant de tot el que passa facilitarà que la vida a la Terra sigui diferent, sigui una vida molt més propera al gran paradís, el lloc del gaudi on l’abundància és per a tots, on no hi ha malaltia, on la Llum és sempre present en una forma o una altra tots viurem aquesta transformació, la forma és temporal, és momentània, com Sers ho viurem, ho experimentarem.

amb Amor i Llum- 20-05-2022

 

Cal que molts més cors es reconeguin en la seva mida. Respirem per sentir-nos, per unir-nos, per empoderar-nos i decidir: aquest és el moment!

És important que hàgim tingut l’experiència del tercer principi en què es diu que tot està en moviment i tot canvia, perquè ara que entrem al quart principi que és la llei de la polaritat, si no coneguéssim que és possible canviar, gràcies al moviment, pensaríem que si en un moment ens trobem immersos en la tristesa més profunda hem de passar així tota la nostra existència.

I, encara que hi ha molts Sers que realment es deixen endur i poden passar tota la seva existència immersos en la tristesa, hem d’aprendre que som nosaltres els qui decidim en quin punt de la mesura, en quin gradient volem estar.

El moviment és vida i la vida és en nosaltres, així exercim el nostre poder, el poder de la vida, per canviar tot el que no ens beneficii, tot el que no ens sani, tot el que no ens equilibri i no ens harmonitzi.

…

Evidentment la nostra experiència ha de passar per tots els extrems, per les experiències plenes de Llum i per les experiències plenes de foscor, així anem aprenent i enriquint a la creació. A aquesta energia primigènia que s’expandeix eternament per conèixer-se. Però també, si no ho hem après ja, hem d’aprendre que som nosaltres els qui decidim quan vivim a la Llum o a la foscor, perquè l’elecció és nostra a cada instant.

Perquè som plenament lliures en el nostre origen i de vegades oblidem exercir aquesta llibertat, de vegades per condicionaments mentals, de vegades perquè pensem que físicament no tindrem prou energia. Però n’hi ha prou de vegades amb un simple moviment, una respiració conscient, per transformar, per canviar i situar-nos en el gradient que més ens beneficiï, i si ens beneficia a nosaltres, beneficia a tots i a tot.

Per això agraïm a l’Univers totes les experiències, ja que ens permet decidir cadascuna des d’on viure-les, comprendre-les i acceptar-les.

…

Tots posseïm molts gradients en nosaltres, el centre dels quals és precisament el nostre cor. És com si hi tinguéssim, una roda amb molts radis, radis que s’uneixen per formar diàmetres i són aquests diàmetres que uneixen dos radis els que ens mostren la polaritat.

Això també ens dóna idea que no podem comparar l’Amor amb el fred o l’odi amb la calor, perquè són classes diferents, encara que de vegades l’odi ens encén i l’Amor de vegades ens refreda. Així cadascun d’aquests radis que s’uneixen per constituir-se en diàmetres al nostre cor, formen un cercle, un cercle en què podem incloure tots els nostres sentirs, i en la mesura que podem viure’ls cada cop més a prop d’aquest punt central ens és molt més fàcil comprendre la polaritat. Perquè aquest punt central és el que transforma l’Amor en odi, l’odi en Amor, l’alegria en tristesa, la tristesa en alegria i així per a cadascun d’aquests diàmetres.

Això no vol dir que visquem sempre des d’aquest punt central, sinó que les experiències són precisament per moure’ns a través d’aquests radis i així poder aprendre, però sí que és important que tornem al punt central quan nosaltres ho decidim, que no ens mantinguem fora de aquest centre perquè és molt més fàcil que ens desequilibrem i ens inharmonitzem.

Si sentim la vida en nosaltres, si sentim el nostre cor, despertarem en nosaltres totes les emocions i compartides amb la nostra ment crearan els nostres sentiments, més som nosaltres els qui tenim el poder de governar-los i de vegades ho oblidem.

Aquesta polaritat que es mostra en tot allò que s’ha creat s’experimenta a cada moment i al llarg del dia passem per diferents gradients. Si ens deixem portar segurament seríem com un veler sense rumb, però nosaltres tenim el nostre timó, que és el nostre cor, i aquest timó sempre ens porta a bon port, per molt moviment extern, per molt onatge, sempre podem reprendre el rumb, simplement fa falta prendre la decisió.

…

Sovint ens deixem portar i posposem múltiples decisions, que la nostra ment condiciona a causa dels nostres pensaments, per si no és el moment oportú, perquè encara que canviï res canvia, perquè és impossible, perquè no hi ha temps, perquè no puc, perquè ara no vull…

Situem-nos de nou al cor per reprendre el nostre poder. Des del cor, ara és el moment, ara puc, ara vull, ara és el moment oportú, si canvio tot canvia…

Iniciem, doncs, el moviment. Sigui el moviment que cadascú senti, però si des del nostre timó, des del nostre cor, moviment sustentat en l’energia amorosa, l’energia que uneix tot allò creat. Iniciant el moviment al cor aquest moviment es converteix en harmònic, i si, a més, està sustentat en l’energia amorosa es converteix en el moviment harmònic de la Llum, que és el punt de trobada de tot allò creat. El nostre compromís és arribar tan sols per un instant a aquest punt, per experimentar la vida plena, la vida completa, la vida única en què tots som un, en què tots compartim un mateix origen i destí.

Coneguem, avui, en aquest temps que ens dediquem quin és el nostre gradient al nostre cor, per a cadascun dels radis, i si hem d’apropar-ne algun al centre fem-ho amb la respiració, inspirant aire, baixant-lo fins al cor i des del cor exhalar i portar-ho a totes les parts. Així dissolem la desmesura, així fem espai per a tot, així cada cosa té lloc, espai i temps.

…

Trobem avui la nostra unitat de mesura, una unitat de mesura personal, singular per a cadascú, perquè sovint per al que per a mi és fred per a un altre és calor, el que per a mi pot ser tristesa per a un altre pot ser alegria, el que per a mi pot ser Amor per a un altre pot ser odi…

Intentem conèixer-nos millor, conèixer la nostra mesura i coneixent-la decidir tornar-hi quan sigui oportú. Un cop coneguda la unitat de mesura acceptem-la i comprenguem-la, perquè aquesta unitat de mesura és única, pot ser semblant, però és única i no és ni millor ni pitjor, ni bona ni dolenta, ni gran ni petita… Això són simplement paraules que utilitzem per remarcar extrems, així doncs si comprenem aquest principi de la polaritat ajustem el nostre gradient al que volem que sigui la nostra experiència, i si molts tenim semblança a la nostra unitat segurament podrem transformar la vida a la Terra.

Cal que molts més cors es reconeguin en la seva mida. Respirem per sentir-nos, per unir-nos, per empoderar-nos i decidir: aquest és el moment!

amb Amor i Llum- 22-04-2022

 

A mesura que anem pujant de vibració, d’energia, anem passant per diferents manifestacions de colors, de formes i de sons, fins que arribem al silenci que és l’origen d’aquest moviment únic que tot ho acull

Per experiència pròpia, hem comprovat que realment tot està en moviment. Un moviment que majoritàriament és cíclic. Alguns d’aquests cicles són perceptibles per a nosaltres de manera ben evident, però hi ha altres cicles que escapen al nostre temps, a la nostra percepció.

El moviment és doncs, sempre present dins nostre i fora de nosaltres. Però per comprendre el moviment cal que ens situem al punt on tot aquest moviment es genera.

…

Ens hem situat, doncs, en aquest punt de contacte, amb l’element terra, perquè el canvi en la matèria és de les percepcions més fàcils que tenim per a nosaltres. Estem en un espai i un temps, i és en el transcurs d’aquest temps que el canvi es manifesta.

Al nostre entorn tenim ben marcades les quatre estacions i també el moviment que les enllaça entre elles, perquè tot forma part d’un moviment continu i únic. Així com podem apreciar de manera evident aquest canvi a l’exterior, també el podem sentir al nostre interior. Un moviment de vegades harmònic i de vegades un moviment que ens distorsiona.

Quan el moviment ens connecta amb aquest moviment únic que tot ho envolta és un moviment que ens beneficia i ens permet trobar la pau, la calma, la tranquil·litat, l’Amor, la confiança, la seguretat; més quan estem interiorment en un moviment que ens distorsiona, que ens fragmenta, que no ens unifica, aleshores podem desconnectar de tota aquesta energia de pau, de calma, de tranquil·litat, d’aquest Amor i aquesta confiança i seguretat. Si simplement ens permetem respirar, veurem que aquest moviment que ara pot semblar distorsionador, es transforma de nou en un moviment harmònic i ens sentim novament connectats amb aquest moviment únic.

Al principi hem passat de l’element aire a l’element terra, per comprovar que el canvi és realment evident en la matèria, és la forma més estructurada de l’energia però ara podem fer el camí invers perquè tot està connectat i podem veure, sentir, escoltar, palpar, degustar i olorar, encara que la matèria no estigui estructurada al nostre entorn.

Tots hem experimentat que també som energia i l’energia és vibració, una vibració amb un moviment molt més ràpid, molt més freqüent que el moviment que es dóna en la matèria estructurada. A mesura que anem pujant de vibració, d’energia, anem passant per diferents manifestacions de colors, de formes i de sons, fins que arribem al silenci que és l’origen d’aquest moviment únic que tot ho acull. És un llarg recorregut, però un recorregut oportú en aquest temps i necessari per a tothom per facilitar aquesta transició.

Ara en aquest mateix instant, podem escoltar l’energia que ens envolta, una vibració amb un únic so, un so que es manifesta per a aquest moment, per a aquesta trobada. Una vibració que ens sosté a tots en un espai d’una major energia, entenent com a energia, una consciència més gran, entenent com a consciència, a una ment molt més lúcida.

Permetem que aquesta vibració que ens envolta i ens embolcalla, penetri també en la nostra matèria, en aquesta estructura més cohesionada, però que també té espai buit per deixar-se penetrar per aquesta vibració, per aquesta freqüència i disposem-nos a sentir. Encara que ara estem descansant i no hi ha moviment extern, percebem aquest moviment a l’exterior que guarda les romanències de tot allò que ha passat, de les paraules que hem intercanviat, dels moviments que hem realitzat, perquè la vibració es crea des de cadascun de nosaltres.

…

Tots tenim una vibració singular i única, podríem dir que tots tenim un so únic, un color únic, una forma única que s’acompassa perfectament amb aquest moviment únic que tot ho acull. Si ens obrim a aquest sentir profund, podrem escoltar també el nostre propi so, percebre el nostre color, visualitzar la nostra forma i podríem prendre’n simplement una instantània. En un instant, així podríem descriure’ns, més la vibració sempre és canviant i així, també, nosaltres estem vibrant i transformant-nos a cada instant.

Si ens costa sentir-nos compassats amb el moviment únic, afinem-nos respirant, afinem el nostre instrument, que és el nostre cos físic. Així més afinats ens permetem il·luminar mostrant la nostra veritable Llum, una Llum única. Afinar-se per il·luminar i il·luminar per visualitzar la forma, la Llum s’estructura en una forma. Afinar-se, il·luminar-se i estructurar-se per encaixar amb aquest moviment únic, un moviment únic que recorre totes les dimensions, tots els mons, també la nostra Terra i tot allò que l’habita.

Respirem per percebre aquesta vibració que ens envolta, una vibració que ens torna molt més lleugers, més subtils. Una vibració que ens permet accedir a més informació, informació sobre tot el que va passar, tot el que passarà i tot el que passa.

Sentim la vibració que ara ens envolta, una vibració que ens uneix en un mateix respirar, en un únic moviment on tots som la mateixa vibració, el mateix so, el mateix color, la mateixa forma. Connectem amb aquesta unitat que se’ns facilita, experimentem el poder de la unitat, els beneficis d’aquesta unitat per a tots.

…

I de mica en mica, respirant, a cada respiració escoltem la vibració que ens encamina una altra vegada cap a cadascun de nosaltres, al nostre so particular. A poc a poc, a cada respiració, vinc de l’experiència d’unitat, a l’experiència d’individualitat. Un camí de doble sentit que es dóna en tot allò que vibra, des de la partícula més petita fins al cos celeste més gran.

Respiració a respiració, es transforma la vibració de partícules a àtoms, d’àtoms a molècules, de molècules a cèl·lules, de cèl·lules a òrgans, d’òrgans a sistemes i així fins al cos celeste més gran i, del cos celeste més gran, anem descendint fins a arribar a la Terra i tot allò que a la Terra habita.

Respiro per sentir-me, per percebre la vibració que es dóna en mi, que es dóna a l’entorn i em mantinc en aquest sentir.

amb Amor i Llum-18-03-2022

 

La manifestació de cada forma no es dóna per casualitat hi ha tota una causalitat darrere de cada forma, perquè cada forma té unes característiques singulars, unes característiques úniques, és aquesta singularitat la que ara cal en aquest temps, singularitat que hem de mantenir per ser autèntics, per complir el principi de correspondència

Tot es crea a partir del punt perquè el punt dóna lloc al cercle o a l’esfera, depèn del pla on estiguem observant. El principi de correspondència que ens diu que com és a dalt és a baix i com és a baix és a dalt, té com a punt de trobada un inici en què l’energia transita de dalt a baix i de baix a dalt.

Vam veure al primer principi que cal una acció i el principi de correspondència és la qualitat, el resultat d’aquesta acció primera. Aquesta primera acció inicia el moviment de l’energia i l’energia s’expandeix cap a tot l’Univers per conformar les diferents dimensions, i a cada dimensió els diferents mons, i a cada món les diferents formes en què s’estructura aquesta energia fins a manifestar-se al món material on l’aparença de la matèria que percebem com a sòlida, es dóna també com a energia.

…

Tots som manifestació d’aquest primer moviment, d’aquesta primera energia i experimentem en totes les dimensions, en tots els mons, en totes les formes, així enriquim la primera ment, la ment divina, el Tot. Si som capaços d’observar aquest moviment de l’energia que es va estructurant assolirem un coneixement més gran, perquè serem conscients en totes les formes en què experimentem, en tots els mons en què experimentem, en totes les dimensions en què experimentem, per incorporar coneixement.

Aquest principi de correspondència s’adapta a la ment de cadascú expandint-se o contraient-se segons el moment, segons l’experiència. Ara en aquest instant, en què des del nostre interior connectem amb aquesta ment més elevada, més pura, podem obrir-nos a altres experiències sense que això suposi incorporar dubtes o pors a tot allò que experimentem. Així com aquesta primera energia es mou a l’Univers en les diferents estructures, nosaltres que som part d’aquesta primera energia podem, si aquesta és la nostra voluntat, moure’ns per totes aquestes estructures. Per això hem de connectar amb l’energia més elevada, que és l’energia de l’Amor incondicional, l’única que ens fa possible acollir-ho tot, abraçar-ho tot. Des d’aquesta obertura, des d’aquesta comprensió més gran aconseguim experimentar en altres formes, en altres mons, en altres dimensions per incorporar, aquí i ara, tot aquest coneixement.

…

Així com és a dalt, és a baix i com és a baix, és a dalt. Jo sóc aquí i allà, allà i aquí, acciono en aquestes diferents dimensions, acciono en els diferents mons, acciono des de les diferents formes i totes aquestes accions s’entrecreuen per conformar-me, aquí i ara. La manifestació de cada forma no es dóna per casualitat, hi ha tota una causalitat darrere de cada forma, perquè cada forma té unes característiques singulars, unes característiques úniques. És aquesta singularitat la que ara cal en aquest temps, singularitat que hem de mantenir per ser autèntics, per complir el principi de correspondència.

…

Perquè tot es comprengui millor en aquest pla més concret, cal dir que tots hem vingut a experimentar l’existència des de cadascun dels nostres centres energètics, així hi ha experiències en què vivim percebent la realitat des del primer xacra, el xacra de la matèria, però al llarg de les nostres existències, podem viure també l’experiència des del nostre xacra corona, obert a les energies més subtils passant per cadascun dels xacres. També hem vingut a experimentar des de cadascun dels nostres cossos, així hi ha existències en què bàsicament experimentem a través del nostre físic, d’altres a través del nostre cos emocional, del nostre cos mental, del nostre esperit i totes aquestes existències ens conformen. Ens fan tal com som ara, en aquesta existència en què hem pogut assolir un major coneixement que ens permet viure des de tots aquests aspectes, incorporant grans qualitats, grans dons…

Així amb tot aquest coneixement, aprenentatge incorporat, podem manifestar més fàcilment la nostra Ànima que es pot veure a través del cos físic i també, manifestar el nostre Ser, també a través de la matèria, perquè tot està interconnectat. Tot és el resultat de les infinites experiències, de les múltiples existències, i l’escala dels xacres i els diferents cossos o aspectes es perd a l’Univers.

Som doncs el resultat de tot aquest transitar des de l’Origen però alhora som Sers plenament lliures i incondicionats, només l’aparença ens condiciona.

Hem dit que des del punt, des del primer moviment es crea tota aquesta estructura, però també cal dir que a cada punt d’aquest transitar, a cada estructura, a cada dimensió, a cada món, a cada forma, hi ha Tot. Som doncs tots i cadascun portadors d’aquest gran coneixement a cadascun dels nostres cossos o aspectes, a cadascun dels nostres xacres, a cadascun dels nostres punts aquesta Tot.

…

Sentint aquestes paraules, la nostra matèria s’expandeix per acollir aquest Tot. La nostra matèria es densifica per acollir aquest Tot. Inspiro aquest Tot i lliuro aquest Tot, en benefici de tots per mantenir aquest transitar, aquesta transformació. Per ser el pont, el punt de connexió, i en aquesta respiració, en aquesta sensació em mantinc, en benefici de tots i acullo, cadascun segons el seu sentir, aquesta experiència de comú unió.

Pregunta:

Com podem aprofitar els somnis per obtenir més informació?

Resposta:

Estem constantment experimentant en diferents realitats alhora, més la nostra ment ha d’adaptar-se a aquesta realitat a poc a poc, en la mesura que anem incorporant a la nostra quotidianitat altres formes, altres mons, altres dimensions és molt més fàcil que siguem molt més conscients les moltes realitats en què vivim.

Sovint per a la majoria dels éssers els somnis no deixen de ser sinó il·lusions que la nostra ment crea d’aquesta realitat, a causa de les emocions que acollim o els pensaments que tenim, més per a tots aquells éssers que de forma conscient durant el descans, es obren a noves realitats sí que són experiències reals que poden viure per assolir un major coneixement, per arribar a una informació més completa.

L’Univers sempre facilita les experiències que podem gestionar. Així doncs, dependrà del moment i del grau de consciència de cadascú. La informació és sempre al nostre abast, el somni és una manera d’accedir a aquesta informació, de viatjar en el temps perquè el temps, és el present etern, és un instant. Com dèiem a la passada meditació l’instant entre obrir i tancar d’ulls, en aquest únic moviment es dóna tota l’eternitat.

Estem en un temps en que es facilitaran diferents camins per arribar a la informació, si la nostra ment és oberta i en el nostre cor hi ha la confiança, l’Amor, la compassió, la comprensió, la tolerància, ens obrirem per assolir més informació. per portar a la pràctica a la nostra quotidianitat.

De moment intentem a la nostra vida conscient, a la nostra vida diària, accionar des de l’energia amorosa perquè els resultats siguin beneficiosos per a tots, aquest és ja un primer pas. Un pas imprescindible per avançar. En la mesura que estem presents a la quotidianitat estem també molt més presents en altres formes, en altres mons, altres dimensions, i aquesta presència en totes aquestes estructures ens beneficia.

amb Amor i Llum-18-02-2022

 

“És”, aquesta paraula que és un verb implica una acció. Així, Ser és l’acció entre el Tot i el No Res. És aquest instant etern on es fa possible l’experiència

El primer principi de l’hermetisme és simple però enigmàtic: Tot és Ment. Tres paraules amb un significat profund, cadascuna en conjunt i de manera singular. Intentarem aprofundir en el significat de cadascuna.

“Tot“. És a través de la nostra Ment que podem sentir la vibració d’aquesta paraula, imaginar-ne el significat i experimentar-ne la grandiositat.

Aquest Tot és també el No Res, el Buit. La seva respiració el converteix en un instant en el Tot o el No Res. Podem intentar percebre aquesta sensació en nosaltres, a cada respiració. Quan inspirem incorporem el Tot, quan exhalem ens buidem fins al No Res.

…

Si aquesta fos la nostra respiració habitual, la nostra Ment seria portadora d’un gran coneixement, un coneixement que molts a la humanitat, anomenen il·luminació.

Experimentem entre el Tot i el No Res, que encara que sigui un instant és un instant etern i és, en aquest curt i infinit recorregut, on es dóna tot el que creem. Tot allò que experimentem, allò que experienciem, allò que percebem… Si el nostre sentir s’obre a aquesta experiència, descobrirem que Tot i No Res és el mateix. És el Mi Mateix.

Respirant el Tot i el No Res és un néixer i un morir constant. Una transformació permanent, més no del Tot o del No Res sinó de tot el que s’experimenta a l’instant entre el Tot i el No Res.

…

“És“, aquesta paraula que és un verb implica una acció. Així, Ser és l’acció entre el Tot i el No Res. És aquest instant etern on es fa possible l’experiència.

L’acció sempre comporta una direcció, un sentit i una intensitat; són doncs aquestes tres característiques de l’acció, les que modifiquen el seu moviment, més que no pas l’acció en si. Les direccions són infinites, el sentit és doble perquè és un entre-enllaç, d’anada i tornada, i la intensitat se sincronitza amb l’energia del Tot i el No Res en aquell instant.

Més l’acció continua, encara que es transforma. L’acció necessita un emissor i un receptor: El Tot emissor, el No Res receptor.

…

La tercera paraula “Ment“.

La Ment és la instructora més subtil i delicada de la matèria.

Al principi la Ment és infinita, il·limitada, eterna. És una Ment eficient, eficaç i efectiva. Eficient, perquè pot dur a terme totes les accions. Eficaç, amb els mínims recursos. Efectiva, el màxim amb el mínim.

Però aquesta Ment sotmesa a aquesta acció de Ser, a l’instant entre el Tot i el No Res s’estructura en diferents nivells. Prenent infinites formes i tornant-se, cada cop més, una Ment més limitada.

…

La Ment és informació, és vibració, és energia. Una Ment modelada per la direcció, el sentit i la intensitat del Ser.

Experimentem aquesta estructuració de la nostra Ment, ara, en aquest instant. Abans de començar aquesta meditació, la nostra Ment estava més enfocada a allò concret, ara la nostra Ment expandida, està més oberta a aquesta percepció del que és abstracte.

…

Encara que de vegades no puguem trobar la paraula justa, si percebem i activem el nostre sentir, neix en nosaltres la connexió. La connexió, ara, entre les nostres Ments i les nostres Ments amb la Ment més Divina, més elevada.

A mesura que elevem la nostra vibració, la nostra Ment s’expandeix, connectem molt més fàcilment amb Ments més elevades, Ments semblants. Algunes de més evolucionades que nosaltres, i és, en aquests moments que podem compartir nou coneixement, que podem adquirir una nova comprensió, que podem experimentar la realitat de l’existència. Els cinc sentits s’expandeixen per percebre, per viure aquestes sensacions, sensacions que s’integren perfectament en aquest Tot, aquest No Res.

…

A poc a poc, a través de la respiració, sento aquesta esfera comuna en què compartim la nostra Ment.

A poc a poc, a través de la respiració, percebo la meva Ment, percebo la seva energia, la seva calor, el seu batec…

I, a través de la respiració, recupero la percepció del meu cap, el meu front i el meu clatell, el meu rostre i el punt mitjà entre el meu sisè xacra i setè xacra. I respiro en aquest punt, ara, concentrant-me fins que es dissol.

Permeto a tota aquesta energia que he integrat moure’s pel meu cos físic arribant a totes aquelles parts en què sigui necessària, al cap, a la resta del meu cos físic i, amb aquesta permissió, em mantinc uns minuts.

…

Pregunta:

Aleshores si amb la nostra ment creem les individualitats, les realitats individuals i col·lectives. Com podem canviar això que deies la velocitat o sigui la intensitat, la direcció i el sentit? Per què les nostres intencions s’enfoquen de manera col·lectiva o individual? Per què costa canviar-les?

Resposta:

Estem plenament integrats en aquest Tot i, també, som creadors de la realitat. Més partim d’una Ment molt més condicionada. Si podem fer de la nostra Ment, una Ment incondicional podem canviar la realitat.

És molt important perquè el canvi de la nostra realitat sigui efectiu, la primera energia en què s’ancora aquest canvi, amb això volem dir que de vegades podem impulsar canvis al nostre entorn o en nosaltres, però ancorem aquesta energia del canvi en energies que no són poderoses. L’energia més poderosa és l’energia de l’Amor. Si aquesta energia, especialment la de l’Amor incondicional, és la que s’ancora en aquest canvi, la realitat es transforma a l’instant. Hem de cuidar, doncs, aquesta primera energia, aquest primer impuls i, segurament, no caldrien tants canvis.

Aquesta primera energia és la que dóna direcció, sentit i intensitat al Ser, per això és molt important cuidar aquest primer impuls, sentir aquesta energia primigènia i després accionar des d’ella.

…

La nostra Ment sovint té com a prioritats aquelles experiències més quotidianes, més freqüents. Experiències que es donen poques vegades a la nostra vida, de vegades queden molt allunyades de la nostra Ment, més són aquestes poques experiències les que realment ens han permès canviar. Fins i tot podem experimentar amb nosaltres mateixos i si, en algun moment, sentim algun desequilibri o alguna inharmonia, ja sigui física o energètica, podem ancorar-nos en aquesta energia de l’Amor incondicional i accionar cap a la nostra part del cos físic o energètic, on percebem aquest desequilibri o inharmonia. Simplement amb la presència d’aquesta energia en moviment, qualsevol desequilibri o inharmonia es transforma.

Permetem-nos expandir la nostra Ment de la realitat quotidiana. Expandir és obertura, és creixement, és desenvolupament i, això és el que la nostra Ment necessita.

amb Amor i Llum- 21-01-2022