Aquest desordre intern de vegades s’expressa també a l’exterior i, quan arriba a aquest punt, necessita un treball constant i una atenció plena per poder-lo ordenar.
Com hem anat comentant cadascuna de les vèrtebres de la columna està connectada amb un tipus d’energia i avui aquest element de la nostra columna, la 1a dorsal, és l’element que està connectat amb l’energia de l’ordre, perquè l’ordre és necessari per al bon viure, per sentir-nos al benestar, perquè el nostre cos físic estigui sa, perquè la nostra ment sigui lluïda i perquè el nostre cor s’obri a la vida.
En la nostra quotidianitat i a causa de la velocitat amb què ens movem de vegades ens és difícil poder percebre l’ordre, més aviat el que percebem és el desordre perquè es manifesta al nostre cos físic, a la nostra ment, al nostre cor. Quan estem fora de la coherència sovint sentim una cosa, pensem una altra, en diem una altra i en fem una altra. Quan ens ordenem, entrem en aquesta coherència interna i des d’ella en som molts més forts i poderosos.
Aquest desordre intern de vegades s’expressa també a l’exterior i, quan arriba a aquest punt, necessita un treball constant i una atenció plena per poder-lo ordenar. En primer lloc i per facilitar l’ordre hem de tenir clar que és el que veritablement és necessari, que és el que ens pertany, que és el que ens és útil i tota la resta poder deixar-ho anar, això es pot aplicar tant al nostre interior com a el nostre exterior.
Tenim una tendència gràcies al poder viure en l’abundància d’acumular, estem com a molt més segurs si posseïm coses materials, si mantenim els nostres pensaments i les nostres creences, si ens mantenim en els nostres hàbits, encara que de vegades no ens beneficiï. Ens hem de permetre renovar-nos, ordenar-nos i deixar espai per a l’energia nova que va arribant, una energia que ens propicia i facilita el canvi, la transformació, perquè quan ordenem també canviem i transformem.
Reflexionem cadascú de nosaltres a la nostra quotidianitat quan ordenats som al nostre interior i al nostre exterior. Si, de vegades, per mandra o per manca d’energia no ens ordenem, què passa si entrem en moments de caos? en què no ens és fàcil moure’ns, decidir, accionar, pensar, sentir…
Per no arribar a aquests extrems intentem cada nou dia ordenar, ordenar tot allò que realment cal fer. Mantenir allò que realment ens és útil i pensar en allò que ens beneficia, sinó malgastem l’energia per sostenir aquesta aparent abundància que no ens beneficia.
L’ordre a l’Univers és simple, encara que de vegades és tan profund que ens és difícil comprendre’l. Intentem contemplar més i accionar menys, així respectarem aquest ordre que, encara que és difícil de comprendre, és beneficiós per a tothom.
Aquest element de la columna, avui, ens convida a ordenar i facilitar aquest ordre, que és també en certa manera sanació. Podem utilitzar les nostres mans ja sigui per dur a terme accions que ens permetin deixar allò que no ens és útil, que no necessitem, que simplement ocupa espai i de vegades fins i tot gasta la nostra energia, i també utilitzar les mans per ordenar-nos a nosaltres mateixos col·locant-les al nostre cos, en aquells llocs on són necessàries per aportar-nos aquesta energia amorosa, aquesta energia que rep de l’Univers i que ens lliura per a la nostra curació. Per fer-ho, activem aquests chakras de les mans, sentim en ells l’energia i quan l’energia estigui activa col·loquem-la o deixem que es col·loquin al nostre cos, ja sigui amb el palmell de la mà o unint els dits per així concentrar l’energia. Experimentem amb això si en algun moment sentim algun malestar. Practiquem, connectem amb les nostres mans, activem els seus chakras i sanem-nos. Ordenem novament l’energia del nostre cos, d’un òrgan concret, d’una articulació concreta, del nostre cap, del nostre cor, perquè aquesta energia és sanadora.
Amb la pràctica podem ser mestres a conduir l’energia i aquest mestratge és important en aquest temps. Necessitem pràctica i constància i, també, atenció a percebre. Estem capacitats tots per poder-ho fer i sortir amb èxit de l’experiència, per això no dubtem ni un instant i practiquem sempre que ho sentim. No esperem que el malestar augmenti, que la nostra ment se senti més pesada, que el nostre cor s’enroqui. Ordenem-nos abans, sanem-nos abans i tot serà més fàcil. Si és el cas, si així ho sentim ara en aquest temps de silenci i de no fer, amb els txakres de les mans ben actius podem col·locar-les o deixar que es col·loquin en algun lloc del nostre cos així experimentem ja ara els seus beneficis.
Pregunta: El que parlàvem a l’inici de la meditació no seria part del que s’ha comentat, hi ha en el moment que vivim com una entrada d’energia que afecta més les persones a les extremitats inferiors, malucs i genolls per un procés de neteja o transformació. Realment és així? O fins a quin punt és rellevant aquest context més general amb què ens ha dit ara.
Resposta: Si acceptem que tot té lloc a l’ara, en el present, tot és correcte i podem sentir l’energia que transita per tot el nostre cos, tant a les extremitats inferiors com a les superiors, en realitat ambdues extremitats tenen moltes semblances, però també és possible que ho sentim en altres llocs del nostre cos perquè cadascú som singulars i vivim una experiència singular. L’important és que puguem practicar quan sentim algun malestar al nostre cos aplicar les nostres mans o col·locar les nostres mans perquè s’ordeni l’energia, se sani i aquest malestar disminueixi.
Si bé és cert en alguns moments l’energia té una direcció i un sentit més clar, en realitat flueix en totes direccions i en tots els sentits, el més important és el fluir, el moviment de l’energia, així doncs a qualsevol part del nostre cos que hi hagi certa densitat o que l’energia es bloquegi, hi pot aparèixer el malestar, i en ser l’energia sàvia s’enfoca en aquesta direcció i en aquest sentit.
De vegades la por impedeix que l’energia arribi perquè en desconfiem fins i tot, estem experimentant per augmentar la nostra confiança, per sentir-nos més segurs i més oberts a la vida, en realitat estem aquí en aquesta experiència per gaudir, depèn de la nostra actitud el que aquest gaudi sigui o no possible.
Pregunta: Aquesta pràctica d’enfocar els txakres de les mans per mobilitzar energia només serveix per fer-se un mateix o ho podem fer amb algú o aplicar-ho nosaltres a un tercer?
Resposta: Seria bo que tots practiquéssim amb nosaltres mateixos per guanyar confiança, però si és possible conduir l’energia allà on sentim que és necessari. Si és un altre ésser que la rep també hem de conèixer si aquest ésser està disposat a rebre-la, a acceptar-la ia permetre que l’energia flueixi en el seu cos. De vegades ens prestem però desconfiem, segons la confiança que ambdós éssers tinguin en aquesta pràctica de l’energia pot donar-se una major sanació i un ordre més gran, fins i tot podem connectar-nos amb qualsevol altre ésser de la natura o fins i tot amb objectes creats per l’home, perquè tot és energia, tot es pot connectar.
De vegades ens manca constància, confiança i una actitud oberta, no podem obrir-nos a aquestes practiques amb una autoexigència o un excés de responsabilitat, simplement el que fem és facilitar aquesta transmissió d’energia sense expectatives, potser no és que nosaltres no deixem que l’energia flueixi, sinó que qui rep l’energia encara s’ha de mantenir en aquesta experiència de malestar o desequilibri perquè pugui comprendre, perquè pugui acceptar, perquè pugui créixer.
Aquesta energia és molt més potent i quan entrem en coherència amb aquest ésser en aquesta coherència conjunta tot es possibilita, perquè a més dels éssers que hi participen hi ha també l’energia de molts altres éssers de l’Univers que formen part d’aquesta coherència. En la mesura que ens exercitem anem avançant i sent millors en aquestes pràctiques, no abandonem, siguem constants, confiem, ens sorprendrem.
amb Amor i Llum-18-05-2023
Sovint quan sentim, si volem assenyalar algun lloc on es manifesta aquest sentir segurament tots assenyalarem el cor, és doncs un òrgan sensible i delicat, perquè és el que rep l’impacte de les nostres emocions, de vegades fins i tot ens resistim a sentir per protegir-lo.
Avui connectem amb el cor, aquest òrgan tan important perquè la sang arribi a tots els racons del nostre organisme. Aquest liquid que porta l’oxigen i els nutrients a les nostres cèl·lules, però també facilita l’eliminació de tots aquells residus que es generen i que cal deixar fora. Té doncs una doble funció, aquesta doble funció que és necessària per a la vida, perquè la vida és moviment i el cor allò que ens facilita és aquest moviment intern de la sang.
Sovint quan sentim, si volem assenyalar algun lloc on es manifesta aquest sentir segurament tots assenyalarem el cor, és doncs un òrgan sensible i delicat, perquè és el que rep l’impacte de les nostres emocions, de vegades fins i tot ens resistim en sentir per protegir-lo.
Avui, en aquest temps que ens dediquem intentem connectar-hi per escoltar les seves necessitats, per escoltar el seu ritme, per escoltar la seva música i simplement amb la intenció d’aquesta escolta segurament tota aquesta zona del nostre pit a l’alçada del cor ja queda harmonitzada. Visualitzem aquest òrgan ple de Llum, una Llum pura, una Llum amorosa i aquesta Llum es mou pel nostre interior per arribar a tots els racons. Quan estem connectats amb l’energia amorosa aquesta es mou al nostre interior i desprenem Llum, al contrari quan ens en sentim desconnectats, aquesta Llum es debilita o desapareix. Simplement respirant de forma confiada, permetent el lliure fluir tornem a il·luminar, en aquest estat d’il·luminació ens és fàcil connectar amb la Llum de tot allò creat, ja siguin espais, Éssers de la natura, qualsevol cosa creada desprèn Llum perquè tota cosa creada conté en si mateixa un cor, aquest punt des del qual comença aquest batec que si estem atents podem percebre.
Una forma bona d’acompanyar-se en aquest moviment harmònic és sostenir a les nostres mans un mineral, especialment els minerals de quars tenen un batec en una freqüència que és harmònica amb la nostra i ens faciliten aquest lliure fluir. Abans però, de percebre aquest moviment en aquest mineral ha de prendre temperatura, ha de sentir contacte proper i des d’aquesta calidesa se n’activa el batec, així doncs si de forma visible no el podem percebre, sí que si intentem veure amb els ulls subtils podrem veure com desprèn Llum.
Fins i tot podem experimentar sostenir un mineral de quars a la nostra mà esquerra i percebre’n un altre a la nostra mà dreta, així comprovem que aquest fluir és real al nostre organisme, que transita pel nostre interior. Tenim doncs molts elements al nostre entorn que des d’aquesta connexió amorosa, des d’aquest fluir de l’energia, des d’aquesta Llum que es desprèn ens poden ajudar en moments en què ho necessitem, recuperar tot aquest coneixement. Aquest descobrir que tot el que necessitem és al nostre abast és important en aquest temps en què sovint ens podem perdre en la dispersió, en la distracció, en el desencís. Connectem, doncs, amb el nostre cor, amb aquest òrgan savi, amb aquest coneixement profund i experimentem.
Les pors que sovint són les que més tanquen aquest òrgan es dissolen, els malestars desapareixen i ens sentim units a aquesta energia amorosa, energia que és sempre present, sempre al nostre abast, encara que de vegades ens costi creure-ho. Connectem ara amb aquesta energia i amb la 2a dorsal, i així ens arribin tots els beneficis.
amb Amor i Llum-09-05-2023
L’energia femenina és una energia fèrtil, abundant, creativa, que dóna forma, que dóna vida, i a més a més encaixa a la perfecció en aquest moment en què l’energia de la primavera està en plena floració, en plena manifestació davant dels nostres ulls.
Avui la 3a dorsal, aquesta vertebra connectada amb l’energia femenina, aquesta energia de generositat i de delicadesa que tots tenim al nostre interior, perquè tots tenim les dues energies la masculina i la femenina. Així aquest mudra que avui hem construït amb els nostres dits és un mudra que també equilibra les dues energies, aquest mudra simbolitza un úter, el lloc on l’energia femenina es desenvolupa i s’expandeix. Sentim doncs aquesta energia femenina en nosaltres, sentim-la preferentment a tot el nostre costat esquerre, però es pot moure cap a qualsevol altre espai del nostre cos. Sentim-la ben present en aquesta meditació.
L’energia femenina és una energia fèrtil, abundant, creativa, que dóna forma, que dóna vida, ia més a més encaixa a la perfecció en aquest moment en què l’energia de la primavera està en plena floració, en plena manifestació davant dels nostres ulls. És una energia doncs per alegrar-se, per compartir, per co-crear i aquesta mateixa energia és la que ara transita dins nostre.
Si en algun moment, o potser en aquest moment, ens sentim apàtics, cansats, tristos, sols, simplement mirem al nostre voltant i connectem amb aquesta energia, permetem que penetri en nosaltres i segur que ens transformarà. Aprofitem doncs l´impuls d´aquesta energia, és temps per co-crear, la creativitat està ben activa. És temps per iniciar, per desenvolupar, per compartir, per expressar. Si ens manca inspiració simplement, acudim a la natura segur que contemplant-la ens arriba la inspiració, si necessitem energia caminem simplement descalços sobre la terra segur que ens omplim d’energia vital i el nostre cansament desapareix. Tot allò que necessitem ens és ofert des de la Terra i des de l’Univers per al nostre benestar, llàstima que de vegades per estar més tancats en nosaltres mateixos, per no contemplar el nostre entorn ens és difícil rebre’l, sentir-ho. Que aquesta meditació d’avui activeu doncs, si cal, aquesta energia en cadascun de nosaltres i transformeu, si cal, algun aspecte de la nostra vida quotidiana per introduir alguna espurna de color, alguna espurna d’energia, alguna espurna d’inspiració ja sigui a la nostra feina, al nostre espai, a l’espai on vivim, a les nostres relacions. Permetem que es mogui lliurement en la nostra quotidianitat, per això obrim-nos, respirem a ple pulmó per percebre-la, és una energia plenament connectada amb la transformació, amb l’abundància, és com si aquesta energia facilités materialitzar tot allò que de vegades queda a la nostra ment.
Baixem aquesta energia mental a la Terra perquè es materialitzin els nostres objectius, els nostres desitjos, sinó aprofitam aquest moment oportú, en altres moments requerirà una mica més d’esforç, ara simplement se’ns facilita, se’ns dóna. Respirem a ple pulmó per sentir-nos lleugers i lliures, per facilitar el moviment, el moviments que es dóna també a l’exterior, en aquest temps, i moguem-nos, també nosaltres, perquè el moviment és vida.
Així doncs en la mesura que puguem caminem, en la mesura en què puguem dansem, en la mesura que puguem cantem, així agraïm tot el que rebem diàriament, a cada instant, encara que de vegades no som conscients, obrim-nos com una flor a rebre la Llum del sol però també, per mostrar la bellesa, aquesta bellesa que de vegades sovint amaguem per por, perquè les flors són delicades. Deixem la por i acollim-nos a la confiança, una confiança plena en la vida malgrat tot el que passa la vida roman, una vida en constant transformació com allò que ara passa en la humanitat una profunda transformació, però la vida segueix. Així doncs aquest temps, avui, és un temps d’alegria no de tristesa, així els nostres pulmons se sanen, es vivifiquen, es regeneren i amb gran part de la nostra columna enfortida i reestructurada sentim-nos segurs i obrim-nos a la vida.
amb Amor i Llum-03-05-2023
Unir els nostres dits, reunir-los és com unificar-nos en una mateixa intenció, així unificats tenim molta més força, molt més poder i per dur a terme l’acció de perdonar i oblidar.
Unir els nostres dits, reunir-los, és com unificar-nos en una mateixa intenció, així unificats tenim molta més força, molt més poder i per dur a terme l’acció de perdonar i oblidar, ens cal entrar en una coherència interna, perquè tant la nostra ment com el nostre cor cal unir-se en una mateixa intenció.
En primer lloc, reflexionem sobre el perdó cap a nosaltres mateixos, si és el cas, perquè sovint mantenim amb nosaltres un diàleg intern que no ens beneficia si ens enfoquem en totes aquelles coses que podríem haver fet millor o diferents, si encara ens queda alguna cosa pendent , podem, si volem, amb la intenció o la visualització reescriure aquestes experiències, perdonant-nos perquè en aquell moment, en aquesta experiència vam fer tot el que en aquell moment sabíem, coneixíem i encara que podria haver estat millor, en aquell moment no ens arribo la inspiració . Així doncs, si ens movíem en aquesta experiència des del cor siguem capaços d’oblidar-la i permetre’ns l’espai que ocupa aquesta experiència deixar-ho buit, net i en pau.
També hem d’aprendre a perdonar el que de vegades rebem com a injustícies, incomprensió, manca de respecte i altres accions semblants, tinguem també per a aquells Éssers que les porten a terme comprensió i Amor cap a ells perquè així també puguin millorar. I si, en aquest moment, ens ve a la memòria alguna experiència intentem il·luminar-la des d’aquesta comprensió, des d’aquesta energia amorosa per transformar-la i així perdonar i oblidar.
També tenim el vincle amb la humanitat i des de la nostra posició encara que només siguem un punt d’un gran conjunt podem influenciar perquè aquesta energia del perdó i de l’oblit sigui més manifesta, així facilitem també una nova humanitat, oberta a allò que és nou, fent espai per a que aquesta nova energia pugui estar més present i així, podem assolir diferents nivells fins al confí de l’Univers portant aquesta energia del perdó per facilitar que aquesta energia sigui més present, sigui més forta i des d’ella també l’energia amorosa, la que tot ho abraça , la que tot ho acull.
Però és bo iniciar la pràctica amb un mateix, perdonar-se, oblidar aquelles experiències que encara de vegades s’activen, obrir-se a noves experiències sense condicionaments això és el perdó, respirem per portar aquesta energia a aquest element de la columna i també a la vesícula agraint funcions. A la vesícula per emmagatzemar aquesta substància necessària de vegades per facilitar la digestió, quan de vegades mengem amb desmesura, incorporem aliments que no ens beneficien i gràcies a aquest òrgan es facilita la digestió. Així com passa amb els aliments que també ens faciliti la digestió de certes experiències, que en aquestes experiències la substància que ens permeti digerir-les sigui el perdó i així ens obrim a la dolçor de la vida.
Pregunta: Sobre les constel·lacions familiars en tot aquest context, quin sentit tindrien, és a dir, suposant que si no es pot partir d’aquest punt zero i continuar, quin sentit té moure coses.
Resposta: Així com hem anat avançant en diferents nivells en l’acció del perdó, perquè formem part també de la humanitat, de la Terra i de l’Univers, també a nivell familiar és com si nosaltres forméssim part d’un mateix arbre. Així com passa als arbres de la natura que de vegades tenen alguna branca que no pot florir o aquesta més seca perquè no li arriba l’aliment, també al nostre arbre genealògic de vegades hi ha branques que no estan sanes. Si sentim que podem col·laborar a regenerar aquesta branca és bo fer-ho perquè tots els membres de l’arbre es beneficiïn d’aquesta acció. És bo abans preguntar-se si realment es sent connectat a aquest arbre i si les causes d’aquesta manca d’aliment o d’energia en aquesta branca estan vinculades amb un mateix.
El perdó no és sinó una manifestació de l’energia amorosa i si volem viure connectats amb la dolçor de la vida ens hem d’omplir d’aquesta energia del perdó, de l’acceptació, de la comprensió i incloure tots els membres del nostre arbre. De vegades quan aquesta acció del perdó no es porta a terme és quan es fa difícil de vegades oblidar, encara que als arbres genealògics s’intenta dissimular certes experiències, s’intenten oblidar, però de forma ben visible es veu que hi ha alguna branca de l’arbre que no està sana, per això cal reunir l’energia, com fem avui amb aquest mudra on reunim tots els nostres dits, per reforçar-la i connectar-la amb una intenció. Per això per realitzar aquests treballs de sanació de la nostra genealogia hem d’unificar-nos abans, entrar en coherència interna perquè sigui molt més efectiu, per això abans cal sentir, sentir-nos dins nostre i des d’aquest sentir dur a terme l’acció.
La cinquena dorsal, la vertebra anterior a què avui hem activat estava molt relacionada amb l’energia del pare, amb tot l’arbre genealògic que ens arriba des del pare, i la propera vertebra la tercera dorsal està vinculada amb l’arbre de la mare, així doncs aquesta que estem avui treballant, la 4a dorsal, que és la del perdó, vincula tots dos arbres. Davant de qualsevol experiència, davant de qualsevol acció sempre des del sentir interior actiu hem de respectar aquest sentir. De vegades potser no és el moment oportú, però en un altre instant aquest sentir pot canviar i aleshores facilitar l’acció. La permissivitat que també hem treballat en alguna altra vertebra és important per permetre que el sentir s’expressi segons el moment, segons l’experiència.
Pregunta: Potser és anecdòtic o no, si hi ha alguna referència o reflexió sobre l’expressió “low battery” que hem escoltat.
Resposta: Relacionant-ho amb les reflexions que avui compartim podríem dir que si no perdonem i sempre mantenim actives certes experiències, els dediquem temps i energia, les anem alimentant i aquesta energia que és necessària per a nosaltres “entre cometes” la malgastem. Aleshores quan ens sentim en un estat de baixa energia ens hem de preguntar que l’hem invertit, a què l’hem dedicat, que és el que ocupa la nostra ment, que és el que ocupa el nostre cor i veure que això ens priva de viure el moment present . El moment present que ens aporta l’energia que necessitem, perquè a cada moment l’energia que ens arriba és l’energia més oportuna, més adequada per al nostre benestar.
Aquesta és la reflexió o l’enllaç que podríem compartir respecte a aquesta expressió, quan ens sentim baixos d’energia hem de parar per descobrir que invertim la nostra energia i si no vivim el moment present no podem acollir la nova energia que ens arriba, aquesta seria la reflexió.
amb Amor i Llum-25-04-2023
La melsa genera la nostra sang, el fetge la purifica, així doncs sentim-nos ara en aquest moment plenament connectats amb tots dos òrgans, amb la simbologia que representen d’arbre i del líquid que neteja tota la saga perquè no hi hagi cap branca sense vida.
Tot és energia més o menys densificada, estructurada, concentrada, però tot és energia, connectem amb l’energia d’aquest moment la que ens arriba ara, una energia fresca, sana, tranquil·la. Incorporem-la al nostre cos físic perquè arribi a tots els nostres òrgans especialment avui al fetge i la melsa. Al fetge perquè el netegi de tota aquella emoció d’ira o de ràbia que de vegades sentim dins nostre, que sovint mantenim dins nostre i quan l’expressem, l’expressem en desmesura; netegem doncs tota aquesta energia i omplim l’espai amb energia renovada, energia sana, energia amorosa.
I enfocam-nos també a la melsa, on es genera la nostra sang, netegem aquest òrgan, així netegem la nostra sang i també netegem totes aquelles emocions que ens impedeixen una bona relació amb els nostres Éssers més propers, els que són presents i també els que ja estan absents . L’energia arriba a tots els racons, a totes les branques de l’arbre genealògic i s’incorpora a aquelles branques, a aquelles fulles, que és necessari perquè tots els membres de la nostra genealogia ens sentim formar part d’una mateixa família.
La melsa genera la nostra sang, el fetge la purifica, així doncs sentim-nos ara en aquest moment plenament connectats amb tots dos òrgans, amb la simbologia que representen d’arbre i del líquid que neteja tota la saga perquè no hi hagi cap branca sense vida, que totes les fulles estiguin presents, sentim-nos així en equilibri i en harmonia perquè tot es doni en la seva justa mesura, acceptem totes les maneres de viure la vida, totes les maneres d’expressar-la i que aquesta riquesa d’expressió enforteixi encara més els nostres vincles, les nostres relacions , perquè la vida és infinita, la vida és pura creativitat, una creativitat que dóna forma i cada forma és nova.
Sentim-nos al nostre plexe en aquest centre energètic que il·lumina la nostra existència, és la Llum més pura perquè des del nostre interior s’expressa cap a l’exterior i així no hi ha cap ombra. Respirem en aquest punt del nostre plexe per incorporar directament l’energia, perquè aquest moviment de l’energia vivifiqui aquest centre i des d’aquest centre ben actiu, ben expandit sentim fills del creador, perquè el nostre Sol, a una altra escala, és com el Sol. Tots tenim un vincle directe amb el creador de Sol a Sol a través de l’energia amorosa que en el transitar es fa Llum. Quan aquest centre del nostre plexe es contrau i es tanca ens sentim aïllats i separats, diferents de tot allò que ens envolta i des d’aquesta sensació de separació ens sentim febles, neixen en nosaltres de vegades pors i inseguretats, si en algun moment ens sentim així , sortim fora per veure el Sol i que els seus càlids raigs arribin al nostre plexe per obrir-lo, per expandir-lo, per il·luminar-lo i sentir-nos de nou connectats.
Que aquesta vertebra 5a dorsal, la que avui activem, referenciada en aquest número 5 ens faciliti l’equilibri, la justa mesura en tot allò que fem, també en la nostra expressió, en les emocions que de vegades guardem al nostre interior, que des d’aquest punt just no jutgem els membres de la nostra família. Obrim-nos a comprendre i acceptar, a valorar ia reconèixer, a incloure, facilitant que l’energia amorosa sigui la que transiti pel nostre arbre. Així tot es facilita, tot se sana i simplement el que fem és lliurar-nos un darrere l’altre, la vida.
Sentim-nos ben vius, sentim la nostra respiració, aquest moviment que ens acompanya sempre, aquest moviment que és vida, permetem que lliurement s’accioni en nosaltres, aquí i ara, en benefici nostre i de tots els nostres, també en benefici de tota la humanitat, de la Terra i de l’Univers, moviment que ens connecta a tothom.
amb Amor i Llum-19-04-2023
Quan aquesta connexió amb la vida està activa i present a la nostra quotidianitat, tot passa de forma harmònica, transitant d’una experiència a una altra de forma fàcil i segura, adquirint coneixement que, també, de vegades ens ajuda a desaprendre.
Segur que degut a l’educació que hem rebut i a tota la història que tenim com a humanitat hem incorporat a la nostra essència molts patrons que ens confonen, moltes creences que de vegades ens limiten.
Aquest element de la nostra columna, la 6a dorsal, quan s’activa, és quan tenim ben presents aquestes creences que ens limiten i aquests patrons que, si que en alguna etapa de la nostra existència ens han permès sobreviure, ara en aquest temps, en què ja som Sers madurs han de transformar-se.
Ara és un temps per dedicar-nos a viure. Viure vol dir gaudir de la vida, aprendre de les experiències i sentir-nos connectats amb la veritable essència. Si estem lluny d’aquests punts és quan vivim la vida des del nostre petit jo i, simplement tenim energia suficient per sobreviure. Estem, doncs, atents a la nostra actitud davant de la vida, a com ens sentim davant de les experiències i, també, el que dialoguem dins nostre.
Aquest element de la columna s’activa quan no ens sentim capaços, quan no ens sentim mereixedors, quan no podem, quan ens sentim veritablement condicionats. També quan entrem en un frenesí omplint la nostra quotidianitat d’activitats a què ens és difícil assistir-hi, encara que accelerem la nostra velocitat.
Si alguns d’aquests aspectes són presents a la nostra quotidianitat, prenem-nos un temps per reflexionar, per tornar a connectar amb la nostra essència i des d’ella viure.
Si bé és cert que estem en una societat que ens exigeix, intentem no ser exigents amb nosaltres mateixos. Si bé és cert que vivim en una societat que ens fa sentir culpables pels molts desequilibris existents, intentem connectar amb la nostra essència i des d’ella responsabilitzar-nos, però no acceptar-ne la culpabilitat.
Des d’aquesta responsabilitat, des d’aquesta actitud de responsabilitat i de respecte cap als nostres semblants i cap a l’entorn, visquem sentint-nos més lliures malgrat les moltes lleis i normes que són presents a la nostra societat. Dediquem-nos a respectar les lleis universals, les que veritablement perduren i són importants per mantenir la vida.
Si som Sers responsables i respectuosos no tenim necessitat de tantes lleis, de tantes normes, així doncs, arriba un moment en què tenim necessitat de transgredir, de traspassar. Des d’aquesta responsabilitat i aquest respecte, siguem capaços de transgredir, de traspassar, és una bona manera de contribuir a crear una nova humanitat, facilitant el despertar des d’aquell despertar interior que ens permet reconèixer-nos i des d’aquest reconeixement sentir-nos connectats amb la vida.
Quan aquesta connexió amb la vida està activa i present a la nostra quotidianitat, tot passa de forma harmònica, transitant d’una experiència a una altra de forma fàcil i segura, adquirint coneixement que, també, de vegades ens ajuda a desaprendre. Perquè el coneixement com la vida també està en transformació.
Fem espai per a aquest nou coneixement trobant moments com aquest simplement de no fer, de reflexionar, com si fos un punt de partida, un inici en la nostra quotidianitat. Un inici, com cada nou dia quan despertem. Un inici quan sentim l’energia d’aquest moment. Un inici quan activem aquesta connexió de nou amb la nostra essència i amb la vida.
Des d’aquesta connexió activa, acollim tot allò que l’Univers ens ofereix, tot allò que podem assolir de l’entorn, tot el coneixement nou que ens envia i amb aquesta energia nova i neta sentim-nos renovats. Sentir-se renovat és important en aquests temps. Renovar-se és sentir-se nou i tot allò vell adquireix un altre sentit. Ens activa la il·lusió, la curiositat, el desig i totes aquestes sensacions ens vivifiquen. Sentim-nos, avui, especialment vivificats gràcies a aquest element de la nostra columna, ara ben orientat, net i regenerat, assimilant de forma fàcil tot allò que ens arriba.
Pregunta: Ja que ha sortit el fet de reconèixer-nos i aquest despertar, a veure si es una cosa conjunta, va unida una amb l’altre, si hi ha alguna relació amb les dues perquè vagin unides una amb l’altre o no.
Resposta: Reconèixer-se implica explorar. Explorar el nostre interior per així poder discriminar allò que és essencial en nosaltres i allò que hem adquirit, i des d’aquesta exploració descobrir, i des de descobrir despertar.
Sovint per reconèixer-nos necessitem treballar en silenci per sentir-nos, per escoltar-nos i saber què hi ha al nostre interior. Però també necessitem, de vegades, preguntar-nos i per trobar respostes necessitem explorar, necessitem transitar, viatjar i aquest viatge implica també l’exterior. Perquè l’actitud davant de les experiències també ens proporciona informació important de nosaltres mateixos.
Quan ens reconeixem novament, implica incorporar nova informació i nou coneixement. Canvia la nostra manera de comprendre la vida, de comprendre’ns a nosaltres mateixos i això facilita el despertar. Un despertar que requereix la nostra atenció, atenció que ja hem activat per poder reconèixer-nos.
L’actitud de despertar implica acollir com a nou tot allò que hi ha al nostre voltant i també allò que és nou en nosaltres. Nou en el sentit d’acollir-lo com a essencial per a aquest moment.
Despertar implica obrir els ulls, implica veure, implica percebre… Despertar també implica moviment i quan hem avançat en el nostre reconeixement aquest moviment és diferent, diferent en el ritme, diferent de la intensitat, totes dues paraules estan relacionades.
amb Amor i Llum–2023
Aquesta vertebra de la nostra columna la 7a dorsal és l’alarma que sona quan estem vivint en la desmesura. Desmesura pel que fa a la nostra feina, a les nostres obligacions, al nostre ritme de vida.
De vegades vivim situacions a la nostra vida que per poder transitar-les perdem la salut, ens lliurem excessivament a les experiències pensant que si no hi estem de forma plenament activa no estem actuant de forma correcta. Trobar la justa mesura és una pràctica constant en la nostra quotidianitat i molt especialment en totes aquelles accions que tenen relació amb els nostres éssers més propers.
De vegades acollim obligacions i les portem a l’extrem, hem de canviar la nostra actitud i responsabilitzar-nos, però també deixar espai a la vida perquè la vida també ens ajudi.
Hem crescut amb unes creences que no ens permeten gaudir gaire de la vida, sovint ens han dit que per viure cal patir, cal esforçar-se, cal treballar incansablement per aconseguir tot allò que necessitem.
Aquesta vertebra de la nostra columna la 7a dorsal és l’alarma que sona quan estem vivint en la desmesura. Desmesura pel que fa a la nostra feina, a les nostres obligacions, al nostre ritme de vida. Si s’activa i es fa present, prenem-nos un temps per descansar i en aquest descans reflexionar sobre tot allò que movem a la nostra vida. Segurament hi ha obligacions que ens hem imposat, responsabilitats dels altres, que hem assumit nosaltres i ens movem, de vegades, a una velocitat excessiva perdent el nostre ritme natural, el nostre moviment harmònic, aquell que ens permet ser i estar.
Com ja hem dit ja moltes altres vegades hem estat creats des de l’Amor i per al gaudi, intentem trobar doncs aquesta faceta, aquesta part de la vida que ens permet també gaudir. Permetem-nos el descans, quan així ho sentim. Permetem-nos l’expressió, fem espais a la nostra vida per connectar amb la natura, per respirar i així, anar trobant la justa mesura entre fer i no fer, donar i rebre, el moviment i el descans.
o ens maltractem nosaltres mateixos per ser massa exigents, perfeccionistes. Per proposar-nos reptes difícils, de vegades, aconseguir i sovint innecessaris.
Estem atents doncs a aquest element de la nostra columna, quan anem accelerats permetent disminuir la velocitat per gaudir del paisatge, per gaudir del viatge.
Hi ha tantes coses que de vegades passen desapercebudes!, tants detalls, tants senyals que l’Univers ens envia… Transitem des de la tranquil·litat, des de la confiança, des de la seguretat i així ser molt més conscients de tot allò que de debò ens pertany.
L’Univers no ens envia res perquè ho fem per obligació sinó simplement des d’una responsabilitat d’un ésser conscient que actua sempre en benefici de tothom, també per a un mateix. Així comprenem que allò que és bo per a mi és bo per a tots.
Reflexionem a prop de les nostres relacions més properes, obrim-nos a connectar amb la dolçor de la vida i permetem-nos el fluir de les experiències, així els nostres òrgans tindran un millor funcionament. Connectem avui, amb la nostra melsa, el nostre pàncrees i el nostre duodè, amb la sang, amb el sucre, amb una digestió correcta, netegem la nostra sang, equilibrarem el nostre sucre i sentim el nostre estómac buit, disposat a rebre noves experiències. Així, dedicant-nos un temps estem descansant, estem disminuint el nostre ritme, estem més presents.
amb Amor i Llum-04-04-2023
Obrim el nostre cor i en la mesura que l’obrim connectarem amb tots els Sers de la creació. Podem connectar amb Sers ben llunyans, Sers immensos, Sers que potser mai veurem amb els nostres ulls, però si Els sentim al nostre cor, i a vegades podem estar desconnectats de Sers que tenim al nostre voltant, fins i tot els que podem veure i tocar.
Aquest element de la nostra columna, la 8a dorsal, que connecta amb el diafragma i en facilita el moviment ens connecta amb l’energia que ens arriba a cada instant, perquè és important que l’energia que ens arriba, penetri en nosaltres, fins a aquesta membrana. Aquesta membrana que oscil·la dins nostre facilitant també el moviment als nostres òrgans vitals; si es manté estàtica o tensa els nostres òrgans pateixen també aquestes sensacions i cada òrgan necessita el seu espai perquè també fa la seva respiració.
Com més alliberada està la nostra columna, més fàcilment podem respirar i la respiració és el moviment que ens connecta amb la vida. Si només tenim una respiració superficial estem connectats de forma superficial amb la vida, perquè de vegades hi ha pors i inseguretats. Permetem-nos ampliar aquesta zona de la nostra respiració fins al nostre ventre i així permetrem que la vida ens penetri de forma plena i quan la vida ens penetra s’arrela plenament al nostre interior i és, al nostre interior on creix i es desenvolupa.
Així doncs, per sentir-nos connectats amb la vida, per viure necessitem sentir-la al nostre interior, perquè és des de dins cap a fora que la vida s’expressa i si no tinguem ben presents les flors a la primavera, les fulles que neixen noves als arbres. Sempre és de dins cap a fora, però prèviament a la natura es recull l’aliment de la terra, aquest aliment és vida i la vida s’expressa de manera abundant i ben visibles als nostres ulls.
Permetem-nos viure, és el més fàcil. El més difícil és mal viure, però sovint passem força temps de la nostra existència mal vivint, perquè no estem en el moment present. Hi ha ancoratges que encara ens connecten amb experiències passades que evidentment no canviarem i que ja no ens útils. De vegades també evitem viure el moment present i ens encaminem cap al futur, un futur que podem visualitzar de formes infinites i això també ens desconnecta de la vida. Perquè l’oportunitat, la màgia de la vida és precisament en el moment present. És una pràctica que hem de realitzar de forma permanent i si practiquem, segurament, ens serà molt més fàcil prendre consciència de quan no estem en el moment present i tornar-hi de forma fàcil i senzilla.
És al moment present on s’obren les infinites oportunitats, on tenim tot el poder de decisió, on la màgia aquesta present perquè estem en una connexió propera i profunda amb la vida i si estem connectats amb la vida estem connectats amb tot. Aquesta connexió es realitza de cor a cor i encara que pugui semblar que hi ha coses al nostre entorn, bàsicament objectes o algunes muntanyes o fins i tot alguns Éssers que no tenen cor, serà que nosaltres no podem connectar amb ells, perquè tot té un nucli, un punt que està en un constant batec al seu interior, encara que nosaltres no ho puguem percebre.
Imaginem un paisatge i un horitzó, encara que diàriament mirem aquest paisatge i aquest horitzó i ens pugui semblar que és sempre el mateix, aquest paisatge i aquest horitzó és únic a cada instant, això ens indica que realment és viu i està en canvi, a transformació, en moviment, perquè la vida és moviment.
És fàcil d’apreciar a la natura quan aquest moviment és molt més ràpid i perceptible per a nosaltres, per exemple amb les flors, però també altres elements que ens poden semblar entre cometes morts estan connectats a la vida.
Obrim el nostre cor i en la mesura que l’obrim connectarem amb tots els Sers de la creació. Podem connectar amb Sers ben llunyans, Sers immensos, Sers que potser mai veurem amb els nostres ulls, però si Els sentim al nostre cor, i a vegades podem estar desconnectats de Sers que tenim al nostre voltant, fins i tot els que podem veure i tocar.
Intentem obrir els nostres cors, oberts de bat a bat, sense condicions, la vida s’expandeix en totes direccions sense discriminar, la vida és per a tots, la vida tot ho abraça, deixem i permetem que la vida ens abraci, sentim ara en aquest instant aquesta abraçada de la vida, brindant-nos aquest silenci, aquest temps que compartim, aquest temps que ens dediquem, sentim-la al nostre interior en aquest moviment de la respiració, en aquest donar i rebre, en aquest deixar per prendre, en aquest entrar per sortir i sentim tot aquest cinturó energètic ancorat en aquesta vertebra dorsal. Sentim-ho ben expandit i potent, sentim tota aquesta zona neta i relaxada expandint aquesta sensació cap avall i cap amunt, cap avall alliberant-nos de pors i inseguretats, cap amunt alliberant-nos de responsabilitats i càrregues que no ens pertanyen. La vida ens ha creat lliures de tota càrrega, ens ha creat forts per dur a terme allò que hem decidit. Connectats amb la vida duem a terme el nostre propòsit, el propòsit de gaudir de cada instant.
Estem ben presents aquí i ara i en gaudim i instant únic, irrepetible, màgic. Una màgia que ens connecta amb totes les manifestacions de la vida, amb el present etern on tot té lloc, on tot es connecta, on tot s’acull, on tot s’abraça. Respirem vida, alliberem-nos de tot allò que no és vida.
Pregunta: Què podem fer per alliberar-nos dels ancoratges del passat que has dit?
Resposta: Quan parlem d’alliberar-nos dels ancoratges del passat, no volem dir esborrar la nostra memòria o la nostra història, perquè si som aquí i ara és gràcies a totes les experiències viscudes. Els ancoratges de vegades es donen quan no estem en pau amb el nostre passat, perquè de vegades aquests ancoratges es poden donar pensant que el passat és millor, va ser millor o que el passat va ser pitjor que aquest moment present i de vegades vam entrar en una comparació constant.
Simplement per alliberar-nos d’aquests ancoratges posem-nos a Pau amb tot el que hem viscut, acceptant-ho i permetent des d’aquest instant iniciar una nova etapa. Posar-se en Pau amb el nostre passat és abraçar-lo, abraçar aquells moments lluminosos i aquells moments foscos, perquè gràcies a tots som ara. És com si quan aconseguim aquesta Pau, ja no necessitem destinar energia a aquest passat, encara que podem tenir-ho present en nosaltres, és com si les emocions es dissolguessin d’aquest passat, simplement acceptem les experiències sense comparar ni classificar.
Quan les experiències passades encara activen emocions en nosaltres és que no estem en Pau amb aquestes experiències. La pau és allò que ens permet viure més fàcilment el moment present i gaudir-lo. La pau també és vida, la Pau és sentir-se ple d’energia amorosa. La Pau és també gaudi.
Aquesta pràctica per sentir-se en Pau la podem fer cadascun de nosaltres en moments com aquest, estant ben present i aprofitar l’energia d’aquest instant, energia propícia per connectar-se amb la Vida, amb l’Amor, amb la Pau.
amb Amor i Llum- 29-03-2023
Sortim de la nostra bombolla, permetem-nos la relació amb tot el que ens envolta, la interrelació és necessària perquè la creació s’enriqueixi perquè tots ens alimentem de tots i l’energia amorosa és donar i rebre constant.
Aquesta 9a dorsal és la vertebra que ens permet viure connectats amb la vida, sentir-nos formar part de la humanitat, de la Terra i de l’Univers com a element més de la connexió, connectats amb tot allò creat. Si en algun moment ens sentim aïllats, sols, separats, deixats de la mà de Déu, hem de posar l’atenció en aquest element de la nostra columna.
Si sovint vivim només al nostre món interior, a la nostra zona de confort i ens conformem amb aquesta vida en certa manera mediocre és perquè aquest element de la nostra columna requereix de la nostra atenció. Sortim de la nostra bombolla, permetem-nos la relació amb tot el que ens envolta, la interrelació és necessària perquè la creació s’enriqueixi perquè tots ens alimentem de tots i l’energia amorosa és donar i rebre constant. Una energia que no es pot reservar sinó que hem d’estar atents i connectats per rebre-la a cada instant des de la font infinita que mai s’esgota i, permetem ser nosaltres el mitjà a través del qual aquesta energia es mou.
Reflexionem sobre el nostre sentir interior si sovint no ens movem de la nostra zona de confort, encara que sentim que hi hagi canvis necessaris per millorar. Si tendim a relacionar-nos cada cop menys amb els nostres semblants, fins i tot amb els més propers perquè potser viuen altres realitats que ens costa acceptar. Obrim-nos en compartir, en intercanviar, així millorarem entre tots aquesta humanitat que tant ho necessita.
Aquesta vertebra està molt relacionada amb la nostra pell, així doncs, si la nostra pell manifesta algun desequilibri és que ens costa obrir-nos a l’entorn que ens envolta. En aquest moment a la nostra vida, volem crear com una protecció perquè no se’ns toqui, que no se’ns mogui de la nostra posició, una posició que aparentment ens permet controlar tot el que passa. Sortim d’aquesta aparença, trenquem la bombolla de vidre que ens aïlla i amb la confiança plena en la vida, la confiança plena en la Terra i en l’Univers obrim-nos a compartir. Creiem tots plegats una nova humanitat, totes les aportacions són necessàries.
Passem, doncs, a l’acció, sense por, permetent també que l’Univers i l’energia de la Terra, flueixin a través nostre, siguem simplement el medi a través del qual aquestes energies es manifesten. Deixem de controlar, dediquem-nos a viure i així, serem molt més feliços, viurem realment tranquils i gaudirem de tot allò que ens envolta ja siguin altres Éssers humans, ja siguin els animals, el món vegetal, la pròpia Terra. Perquè tot ha estat creat per al gaudi, així doncs obrim-nos a aquest gaudi, sense por de patir cap mal. Nodrits per l’energia de la mare Terra, protegits per l’energia de l’Univers, mare i pare cuidant amb cura els seus fills. Siguem fills i filles que ens deixem cuidar, que ens deixem aconsellar i així tot serà molt més fàcil.
Reflexionem uns minuts respecte a les nostres relacions amb els Sers més propers, amb l’entorn més proper, amb la humanitat, amb la Terra i tot allò que ella habita i també amb l’Univers.
amb Amor i Llum-16-03-2023
És com si, de vegades, una part del nostre cos en què sentim malestar, per exemple el nostre cap, en què podem sentir dolor, es converteixi en tot el nostre cos oblidant totes aquelles parts que sí que estan en equilibri i en harmonia.
Els humans, de vegades, som una espècie una mica rara perquè sempre estem patint. De vegades un patiment que ens creem nosaltres mateixos, perquè ens és difícil veure la part positiva de les experiències i de tot allò que passa, i per altra banda, quan podem apreciar i quan som capaços d’incorporar aquesta visió a la nostra experiència, també patim per si aquests aspectes positius poden desaparèixer. Així, doncs, ens costa gaudir de la vida.
Sovint estem preocupats per coses que mai no passaran, per situacions que mai no es donaran i això ens priva de viure el moment present, aquell moment en el qual podem obrir-nos i connectar amb la màgia de la vida. Aquest moment en què podem manifestar la nostra energia creadora en la seva màxima expressió. Sentim aquest element de la nostra columna, la 10a dorsal, ben present, aquesta vertebra que si no està ben orientada, ben subjecta ens priva de veure la part positiva de la nostra vida, de la nostra experiència, enfocant-nos la major part del nostre temps en tot allò que és negatiu, en allò que no podem assolir, en allò que no podem tenir, en allò que no podem viure. Oblidant-nos així, de tot allò que sí que podem fer, podem assolir, podem viure.
És com si, de vegades, una part del nostre cos en què sentim malestar, per exemple el nostre cap, en què podem sentir dolor, es converteixi en tot el nostre cos oblidant totes aquelles parts que sí que estan en equilibri i en harmonia. Braços i cames que ens permeten el moviment i la creativitat. Tots els òrgans que participen a la digestió i ens fan possible que estiguem ben nodrits, ben alimentats. En els nostres sentits que ens permeten percebre tot el que passa al nostre entorn.
Així doncs, si estem passant per moments en què veiem la vida en tons grisos, percebent només els seus clars foscos, tinguem ben present que nosaltres som els artistes que podem posar color a la nostra vida. L’Univers té sempre a prop nostre la paleta de colors perquè puguem pintar i, així, podem realment connectar amb la veritable vida, aquella que és abundant, aquella que és esplendorosa.
Respirem per sentir aquesta vertebra a la nostra columna, aportem-li l’energia d’aquest moment per il·luminar-la, per carregar-la amb aquesta energia positiva que també està present en nosaltres i en el nostre entorn. Il·luminem-la per, així, també aquesta Llum arribi a la nostra ment, una ment que es pugui obrir a la percepció també des de la positivitat, valorant totes aquelles qualitats que realment ens permeten transitar per aquesta existència facilitant-nos la interacció. I també amb aquesta Llum il·luminem el nostre cor per omplir-lo d’energia amorosa, aquesta energia que conté tots els colors, aquesta energia poderosa que tot ho transforma.
Que aquesta energia amorosa ens permeti canviar la nostra tendència, una tendència que tenim cap a allò negatiu i puguem inclinar-nos també cap a allò positiu. Siguem doncs en primer lloc conscients de la nostra manera de pensar, de la nostra manera de sentir, de la nostra manera d’actuar. Siguem portadors d’aquesta energia amorosa, d’aquesta Llum que conté tots els colors per il·luminar la vida, així il·luminarem la vida dels del nostre entorn i, també en estar tot plenament connectat, incorporarem color a aquesta humanitat i a aquesta Terra.
Siguem conscients de la informació que ens arriba i, incorporant-hi aquesta part positiva, intentem descobrir dins aquesta informació aquella que realment és positiva, aquella que realment ens pot ajudar a viure des de la seguretat, des de la confiança, des del benestar.
Incorporant aquesta doble visió a la nostra vida, a la nostra quotidianitat serem capaços d’incorporar-la també a la nostra visió pel que fa a la humanitat i a la Terra. Comprovarem que també el que és positiu és present, però per això hem de connectar primer amb aquesta freqüència i aquesta vertebra, la 10a dorsal és la que connecta amb aquest vessant positiu de la vida. Intentem portar a la pràctica aquesta visió positiva de tot allò que ens passa, especialment al llarg del dia d’avui i en acabar el dia, valorem la quantitat de coses positives que ens ha facilitat la vida.
Aprofitem tot allò positiu que ens lliura, ara aquest temps que ens dediquem, per sentir-nos, per reconstruir la nostra columna i, així facilitar la connexió amb l’energia amorosa, l’energia del nostre origen, l’energia de què tot està creat i des d’aquesta energia incorporem l’entusiasme, l’alegria, la confiança i així deixarem menys espai per a les pors, els dubtes i les inseguretats prenent consciència que aquesta vertebra ens pot ajudar a connectar amb aquesta freqüència positiva, anem guanyant terreny a tot allò que no ens beneficia , a poc a poc, pas a pas.
amb Amor i Lum-15-03-2023
Avui en aquesta reflexió interna, respecte a aquesta vertebra, hem de pronunciar la paraula: “prou”. Un prou per a nosaltres mateixos per deixar de compadir-nos, per deixar d’estar en aquesta actitud apàtica, que el que fa és desconnectar-nos cada cop més de la vida, una actitud apàtica comporta el no moviment i, precisament, la vida és moviment.
Tots hem llegit molt i hem assistit també a molts tallers, cursos o pràctiques que ens diuen sempre que nosaltres som el canvi que volem veure al nostre entorn, i és precisament el canvi en nosaltres el que és més difícil de fer, perquè primer requereix fer una reflexió interna, recórrer el camí cap al nostre interior per sincerar-nos i descobrir què és el que realment és en nosaltres.
També se’ns diu, sovint, que nosaltres creem la nostra realitat i de vegades, encara que ho hem sentit moltes vegades només ho tenim a la nostra ment com a possibilitat, però poques vegades ho baixem a la pràctica perquè es converteixi en una realitat. Així doncs, les creences, encara que de vegades poden limitar-nos, ens serveixen també per quan les incorporem al nostre cos, al nostre moviment diari crear la nostra realitat.
Aquest element de la nostra columna, la 11a dorsal, és el que ens manté de vegades, quan està bloquejada, al victimisme. I tots hem representat aquest paper infinitat de vegades a la nostra vida. Ens costa reconèixer que realment tot passa des de nosaltres mateixos, és doncs molt important reflexionar sobre tot el que té lloc en nosaltres i en el nostre entorn, també a la humanitat i al món. Quants de nosaltres adoptem aquest paper, i des d’aquest paper de víctima ens deixem portar, ens mantenim a l’apatia, a la passivitat i, inconscientment, perdurem tota aquesta realitat que té lloc perquè es mantingui en el temps.
Avui en aquesta reflexió interna, respecte a aquesta vertebra, hem de pronunciar la paraula: “prou”. Un prou per a nosaltres mateixos per deixar de compadir-nos, per deixar d’estar en aquesta actitud apàtica, que el que fa és desconnectar-nos cada cop més de la vida, una actitud apàtica comporta el no moviment i, precisament, la vida és moviment. Moviment a tots els nostres cossos, per això és tan important prendre’s un temps per sentir-se, per respirar de forma conscient i incorporar l’energia que ens arriba a cada instant. L’energia que ens vitalitza, que ens connecta amb la vida més enllà de la realitat que vivim cadascú. Des d´aquesta respiració conscient, des d´aquesta vitalitat que s´enforteix quan ens dediquem un temps de reflexió, canviem la nostra actitud.
De vegades, un simple canvi és el que inicia una gran transformació. Canvis que es poden donar a la nostra quotidianitat, canvis en despertar-nos cada nou dia amb pensaments positius i donant-nos la benvinguda a nosaltres mateixos per aquesta nova oportunitat que tenim d’experimentar la veritable vida. Canvis en la nostra forma de relacionar-nos amb els aliments agraint abans d’incorporar-los estant ben presents per percebre la bellesa d’aquests aliments les formes, els colors, els sabors i tot allò que ens aporten per al nostre benefici. Canvis en la nostra forma de relacionar-nos allà on estem presents, si és que ho estem, perquè si ens sentim víctimes estarem poc presents a les nostres relacions, als nostres ambients. Ens perdrem infinitat d’informació que l’Univers ens facilita a través de cada ésser que trobem en el nostre camí. A través de cada objecte que és a prop nostre. A través de les formes, colors, sons, olors…
Així, només sent ben present podrem sentir l’energia del moment, deixem el victimisme i passem a l’acció, una acció des de l’energia amorosa. Aquesta energia que ens guareix, que ens vitalitza, que ens dóna confiança, seguretat i alegria i des d’ella, sí que ens permetem experimentar la vida. Des d’ella, si ens permetem obrir-nos a les experiències. Des d’ella, tot es transforma.
És un temps, doncs, per passar de la teoria a la pràctica i des d’aquesta pràctica adquirir el veritable coneixement de com funciona la vida, només així podrem avançar, podrem sentir-nos forts i estructurats amb un moviment segur i confiat cap a nosaltres i cap a l’entorn i és des d’aquest moviment que podem transformar la vida. Comencem les transformacions en nosaltres mateixos intentant que el nostre temps, aquest temps que se’ns regala a cada instant, el rebem des d’aquesta actitud activa, des d’aquesta actitud amorosa una actitud que no té judici, una actitud que ens omple d’il·lusió davant de cada experiència. Des d’aquesta actitud descobrirem que cada moment és únic i irrepetible, per això és meravellós. Per això ho hem d’aprofitar és una oportunitat per transformar tot allò que sentim que hem de canviar en nosaltres. No posposem més aquests canvis i, canviem tan sols un petit hàbit, canviem el nostre vocabulari, la perspectiva amb què mirem la nostra realitat i tan sols, amb aquest petit canvi, tot es facilités.
Prenem-nos uns minuts per reflexionar cadascun de nosaltres. Quin és el canvi que podem fer? i des d’ell, com a peces de dominó que es posen en filera, canvia tot el joc, totes les peces. Siguem nosaltres aquesta peça per canviar la humanitat, aquesta peça per canviar la vida a a la Terra, tots tenim aquesta energia de transformació en nosaltres, aquesta força per al canvi.
amb Amor i Lum-08-01-2023
Aquesta permissivitat envers nosaltres facilita també la permissivitat envers els Sers del nostre entorn i això facilita el compartir, el bon viure, el bon Amor, el bon caminar de forma conjunta, cap al destí que compartim.
Sovint amb el temps, durant el transcórrer de la nostra vida, ens col·loquem en una posició des de la qual hem decidit viure. Tot i que és una posició des de la qual podem veure diferents angles, la realitat en què vivim, de vegades, ens costa d’acceptar altres formes o perspectives respecte a la vida que tenen altres Sers. Ja sigui Sers que han iniciat el seu camí o Sers que estan ja a l’últim tram d’ell. Així doncs, si connectem amb aquest element de la nostra columna, aquesta 12a dorsal, podem reflexionar sobre si ens és difícil canviar la nostra posició, si ens és difícil acceptar altres maneres de comprendre la vida i de viure i si, fàcilment, emetem judicis sobre altres Sers i accions que tenen lloc al nostre entorn.
Quan això ens passa és que vivim més connectats a la nostra ment que al nostre cor. Si bé és cert que tots dos elements són necessaris en la nostra existència, també diríem que cal que tinguin un bon pont de connexió perquè tots dos es complementen. I si el pont té una mesura justa, una amplitud proporcionada, es complementaran en la justa mesura, i aquesta justa mesura s’adapta al moment, a l’experiència, a l’instant present.
Tots hem creat a la nostra ment tota una sèrie de patrons amb els quals volem encaixar els Sers del nostre entorn, i també les experiències que la vida ens va oferint, però la realitat és que forma un tot en què no hi ha cap separació i hem de viure les experiències, totes en un conjunt, i també permetre que els Sers més propers o els Sers amb els quals compartim part del nostre temps puguin tenir altres formes de vista, altres maneres d’obrir-se a la vida, que ens poden ajudar a complementar la nostra, a enriquir-nos i a facilitar-nos el canvi o la transformació que és en realitat allò que ens permet evolucionar.
Per això hem de situar-nos al punt 0. Un punt neutre on tot està bé, i des d’aquest sentir, des d’aquesta acceptació que tot està bé, obrir-nos a la vida. Ens serà molt més fàcil no viure tancats al nostre món, sinó permetre’ns una obertura que és bona per al nostre creixement. Per enriquir-nos tant a nivell mental com també emocionalment, perquè una mateixa experiència pot partir de molts patrons mentals diferents, moltes creences mentals diferents i també pot activar emocions ben diferents. Aquesta permissivitat envers nosaltres facilita també la permissivitat envers els Sers del nostre entorn i això facilita el compartir, el bon viure, el bon Amor, el bon caminar de forma conjunta, cap al destí que compartim. Un destí comú com a humanitat, encara que cadascun de nosaltres siguem un Ser únic i singular, tant des del punt de vista físic com també mental, emocional i energètic.
Agraïm a aquest element de la nostra columna facilitar-nos aquesta obertura, aquesta visió més àmplia de la vida i de totes les possibilitats que se’ns ofereixen per viure. Ens facilita estar ben presents, ara i aquí, que és on s’obren les infinites oportunitats, les infinites possibilitats, i no mantenir-nos en experiències passades o planificant el nostre futur. Respirem i enviem la respiració cap a aquest element de la nostra columna, per activar-lo i fer-lo ben present, per sentir-lo i des d’aquest sentir, transformar la nostra posició a la vida, si és que així ho sentim. Modificar la nostra obertura a les noves experiències, a les noves formes de pensament i també a totes les emocions.
Tot i que amb el pas del temps ens és fàcil arrelar-nos en una posició concreta, que les nostres arrels ens permetin, també, obrir-nos a noves mirades, i des d’aquestes noves mirades incorporar tota la informació que l’Univers ens facilita per al nostre avenç, pel nostre caminar, per al nostre experimentar.
Permetem-nos doncs aquest caminar segur, aquest caminar harmònic, per poder créixer, per poder desenvolupar-nos i evitar aquest judici ràpid, de vegades inconscient, respecte a altres Sers i a les experiències. Connectem-nos abans amb aquesta energia del punt 0, on tot està bé.
amb Amor i Lum- 01-03-2023
Acceptar no és una actitud passiva, precisament en el moment que duem a terme l’acceptació l’acció comença a moure’s, a transformar-se, a dissoldre tot allò que frena el moviment
Som aquí al nostre camí d’evolució per avançar pas a pas, a poc a poc, per recuperar la nostra connexió amb l’Origen, per reconèixer-nos com el Ser d’Amor i Llum que som, però també estem avançant en el nostre camí espiritual i per això fa manca la confiança, perquè sense la confiança ens és molt difícil avançar.
Quan des de la nostra ment humana, des del nostre personatge, des d’aquest cos que encarnem ara, ens és difícil acceptar les experiències és perquè ens falta coneixement, però és un coneixement que no podem assolir des de l’entesa sinó que ho hem de fer des de la comprensió. Així doncs obrim-nos ara en aquest temps que ens dediquem, a connectar amb la 1a lumbar, amb aquest mudra de l’acceptació a una major comprensió i encara que de vegades hi hagi buits en la informació que tenim quant a les experiències que vivim confiem que sempre hi ha una energia molt més sàvia, una energia amb molt més coneixement que sosté tot allò creat, que sosté la Terra, la humanitat i a cada Ser que viu en aquesta terra.
Si com se’ns ha dit som fills del pare Univers i la mare Terra, aquesta mateixa energia, aquest mateix coneixement que sosté tot allò creat aquesta també en nosaltres. Aleshores aprofitem cada experiència per rebre-la des de la confiança, amb comprensió i acceptació plena, per així anar avançant amb aquest coneixement.
Hem de comprendre que en realitat totes les experiències són oportunes per al nostre creixement, per avançar en la nostra evolució i també en el nostre camí espiritual, així doncs quan de vegades ens sentim tristos, impotents davant d’un fet o alguna persona i frustrats per no poder assolir-ho tot allò que desitgem, hem de deixar lloc, trobar espai i temps, per recuperar la confiança i la comprensió. Si som capaços d’obrir-nos a la vida des de l’acceptació plena, primer a nosaltres mateixos no sent perfectes, acceptant les nostres llums i les nostres ombres, ens serà molt més fàcil també, acceptar els llums i les ombres dels éssers propers, els llums i les ombres de la humanitat i de la vida a la Terra.
De vegades cal baixar per ascendir de nou i això és de vegades el que ens passa quan ens sentim impotents, frustrats o necessitats d’Amor; si realment aconseguim acceptar llavors tot es transforma i de nou ascendim, amb alegria, amb força, amb confiança per continuar la nostra experiència. De vegades amb el temps comprenem que no érem tan impotents, que la frustració simplement existia a la nostra ment i que l’Amor que no teníem és perquè ens neguem a estimar-nos a nosaltres mateixos.
La vida és un moviment constant perquè tot canvia, tot es transforma i l’energia amorosa és la que facilita aquesta transformació, quan n’estem lluny de vegades a l’apatia, a la desgana, a la impotència, a la frustració, al desamor i comencem a sentir-nos amb malestars perquè ens hem allunyat d’aquesta energia amorosa que està en moviment. I quan no hi ha moviment la vida no hi és present.
Permetem-nos el fluir, ja que en cada experiència que visquem, precisament el fluir és necessari per mantenir la vida. Com el moviment de l’aigua que és molt més viva si està en constant moviment. Sentim aquest element de la nostra columna, ben actiu i agraïm la feina que fa per facilitar-nos que arribem a aquesta acceptació de tot el que passa. Una acceptació que com hem dit es fa des del no judici, simplement amb confiança, amb comprensió i connectar-nos de nou amb l’energia amorosa. Així doncs, qualsevol malestar que puguem sentir en aquest element de la nostra columna és un toc d’atenció per a nosaltres perquè visquem el moment present, perquè rebem tot allò que comporta cada experiència sense cap judici, sempre des de l’energia amorosa.
Trobem moments a la nostra quotidianitat per asseure’ns i per disposar-nos. Així ens preparem per a totes les experiències que l’Univers ens té reservades, primer sentint-nos nosaltres mateixos amb una columna ben estructurada, reforçada i arrelada i així ens serà molt més fàcil portar a la pràctica aquesta acceptació. Des d´aquesta pràctica podem percebre millor l´energia de cada nou dia i des d´aquesta percepció, acoblar-nos a aquesta energia.
Aquesta part baixa de la columna, les lumbars, ens permeten el moviment, la flexibilitat, el poder mostrar-nos tal com som, expressar-nos amb plena llibertat, connectar amb l’energia amorosa i també facilitar l’acceptació de totes les experiències. Si ens és difícil aquest transitar per la vida, aleshores no vivim sinó que sobrevivim estant sempre pendents de lluitar o de fugir, de dubtar i de romandre sense moviment. Atrevim-nos des d’aquesta fortalesa interior a obrir-nos a la vida, acceptar les experiències i a incorporar tot l’aprenentatge i la comprensió que comporta.
Prenem-nos uns minuts de reflexió cap a nosaltres mateixos; si practiquem l’acceptació; si ens acceptem tal com som; si acceptem l’altre tal com és. Només des de l’acceptació podem transformar, podem evolucionar, podem pujar, podem avançar en el nostre camí espiritual apropant-nos més i més a aquesta energia amorosa, a aquesta Llum que sempre està encesa en nosaltres.
Acceptar no és una actitud passiva precisament quan duem a terme l’acceptació l’acció comença a moure’s, a transformar-se, a dissoldre tot allò que frena el moviment.
amb Amor i Llum-22-02-2023
Intentem estar ben presents i qualsevol símptoma o senyal que ens doni el nostre cos físic, prestem-los atenció i dediquem-nos a ser detectius o investigadors per descobrir la causa o les causes
Activem avui un element important de la nostra columna, la 2a lumbar, perquè és un indicador de quan realment estem connectats amb l’alegria, amb la vida que realment desitgem i que està en coherència amb allò que sentim. Sinó, si sentim algun mal estar en aquest element o a tota la zona de l’abdomen aleshores hem de posar atenció, revisar la nostra vida i descobrir o obrir-nos i acceptar allò que hem de canviar per realment entrar en coherència.
Sovint a la nostra quotidianitat ens lliurem a causa de les presses i de les múltiples tasques de què ens responsabilitzem, a la monotonia, als hàbits, fins i tot sovint podem adonar-nos que hem arribat a casa amb el cotxe de vegades sense saber per on hem passat. Això també és un toc d’atenció perquè ens mostra que no estem al moment present, sinó que sovint estem viatjant cap al passat amb experiències que encara estan actives en nosaltres o de vegades somiant en un futur que difícilment de vegades es pot fer realitat.
Intentem estar ben presents i qualsevol símptoma o senyal que ens doni el nostre cos físic, prestem-los atenció i dediquem-nos a ser detectius o investigadors per descobrir la causa o les causes. De vegades ens neguem a això perquè temem pels del nostre entorn o fins i tot de vegades per nosaltres mateixos, per si en realitzar canvis podem fins i tot fer-nos desconeguts, però això és simplement un escenari que projecta la nostra ment, al qual no hem de fer cas sinó abans reflexionar profundament.
Introspecció cap al nostre interior per sincerar-nos. La sinceritat és una gran virtut i sovint l’exercim cap a fora sinó tenim por i tenim força, però la sinceritat envers nosaltres mateixos requereix molta menys por i molta més força cosa que de vegades no tenim i així, anem mantenint, anem alimentant la nostra quotidianitat a malgrat els senyals del nostre cos.
Sigui quin sigui el moment de la nostra vida, la nostra situació personal, intentem trobar temps i força per fer aquesta introspecció. Per exemple, durant el dia d’avui. Quant de temps hem estat a l’emoció de l’alegria i de l’Amor i quant de temps ens ha abandonat aquesta energia. Aquesta emoció connectada amb l’Amor, amb l’alegria de viure, amb la vitalitat, amb la tranquil·litat, o la major part del temps ens ha ocupat la intranquil·litat, l’estrès, la tristesa, l’enuig. Simplement reflexionem perquè en aquest cas, el temps és una variable important perquè el nostre organisme funciona de manera diferent si estem connectats amb l’energia amorosa o n’estem desconnectats.
Recollim aquesta expressió d'”ocupa”. Què ens ocupa avui? El nostre cos físic, la nostra ment o les nostres emocions. És un ocupa que ens beneficia o al contrari? És un ocupa que no ens permet gaudir de la vida de cada dia? De l’espai on visc? De les relacions que tinc? Què és el que canviaria? Què és el que introduiria per sentir-me millor? Per sentir-me viu? Per sentir-me alegre? Què és el que deixaria de fer? Què és al que diria NO? Prou!!!!!….
És suficient, aquest és el meu límit, a partir avui, d’ara, seré un ésser nou i diferent. Em posaré a mi com a prioritari, defensaré tot allò que vulgui fer i per fi faré allò que sento al meu interior, perquè gràcies a la introspecció, a la força que m’ha portat a ella i a l’Amor que tinc per a mi mateix he aconseguit descobrir que és el que vull, que és el que desitjo, que és el que em fa feliç. Perquè si sóc feliç, els del meu entorn són feliços, l’espai on visc s’omple d’energia lluminosa i tota la humanitat rep aquest regal. Ja és temps per deixar de viure en tonalitats grises, en espais freds. És temps per pintar la vida, aprofitar la calidesa de l’energia amorosa, obrir-nos a gaudir de la vida.
És un esglaó més per connectar amb la nostra Ànima i el nostre Ser, que de mica en mica ens anem acostant en aquest treball de reconstrucció de la columna. Partim del còccix connectat a l’energia de la Terra; al sacre connectat amb allò sagrat de la vida; a la 5a lumbar que ens permetia el moviment lliure i segur en el nostre caminar; a la 4a lumbar que ens permetia viure amb confiança i connectats amb la vida relacionant-nos amb els del nostre entorn i amb tota la humanitat des de l’energia amorosa; amb la 3a lumbar que ens connecta amb una sexualitat responsable i conscient per obrir-nos també als plaers; i ara amb la 2a lumbar hem de connectar amb allò que precisament ens aporta aquest plaer, aquest gaudi de la vida a la nostra quotidianitat i que sovint està en petites dosis, en moments concrets, en situacions puntuals. Hem d’aspirar a omplir el nostre temps d’aquest gaudiment de la vida perquè tot ho podem accionar de dues maneres diferents. Qualsevol acció de la nostra quotidianitat ja sigui envers nosaltres o amb la resta de la humanitat, podem accionar des de l’energia amorosa que ens vivifica, ens alegra, ens guareix o des de fora d’aquesta energia. Nosaltres som els que escollim a cada moment i és una decisió constant i conscient, sinó hem d’atenir-nos a les conseqüències, conseqüències que es manifesten en malestars.
No ens neguem més aquesta introspecció, no ens neguem el benestar i acollim els malestars com a coses normals a la nostra quotidianitat. Se’ns ha creat perquè puguem viure sans, feliços, alegres, sense cap malestar, això és el que hem d’aspirar i per això avui, en aquesta meditació, demanem la força necessària per dur a terme almenys un canvi en la nostra quotidianitat , si així ho considerem oportú. Un simple canvi pot ser aixecar-nos uns minuts abans per dedicar-nos un temps d’escolta interna, com està l’energia en aquest nou dia, com aquesta energia s’acobla a la meva. O també podem fer un petit canvi intentant somriure durant el nostre dia tots els Éssers que ens trobem pel camí; el somriure transforma i ens connecta amb els altres Sers amb el cor. És ben fàcil i de vegades per ser tan simple ho considerem de poca envergadura o que té poc poder. Simplement us aconsellem que experimenteu i des de la vostra experiència aconselleu als del vostre entorn. Uns som vincles dels altres i així vincle a vincle, enllaç a enllaç, podem arribar a tota la humanitat. Activem-nos per obrir l’enllaç no ens tanquem a la impossibilitat, precisament en el moment present, tot es possibilita.
PREGUNTA:
Com podem trobar l’equilibri entre el plaer i el deure?
Saps que l’equilibri és canviant a la nostra vida perquè l’energia sempre té moviment. La vida és moviment, doncs, estar atent al moment ja és una premissa important per trobar aquest equilibri.
Un altre punt important és com nosaltres ens disposem amb la nostra actitud al plaer o al deure, si utilitzéssim la mateixa actitud amorosa per a ambdues coses segurament seria difícil de distingir, sovint ens lliurem al plaer amb la mateixa actitud amb què ens lliurem al deure i això és el que hem de canviar.
Si no és el cas i l’actitud és des d’aquesta energia amorosa, llavors serà que el que és per a nosaltres un deure és com una imposició i la imposició no és una acció correcta a la nostra vida. La imposició ens priva de la llibertat i això és un fet important perquè se’ns ha fet lliures i l’Univers respecta la nostra llibertat, aleshores reflexionem i siguem capaços de trobar la força per transformar aquesta imposició, potser en una feina o en un deure que hem de fer però que no ens privi del gaudi. Tots a la nostra feina som útils per transformar la vida, llavors obrim-nos a aquest deure com una eina per transformar.
Una altra visió diferent seria relacionar el deure amb responsabilitat, evidentment en aquesta vida tots tenim responsabilitats. Responsabilitat significa ser conscient de l’efecte que té qualsevol cosa que accions des de tu mateix, així doncs si tots tenim una feina a fer, intentem fer-ho de manera que els efectes que es generen de la nostra feina siguin beneficiosos per a tothom. I una altra cosa important obrim-nos al plaer sense tants condicionaments, el plaer pot trobar-se en qualsevol moment simplement mirant als ulls d’un altre Ésser, olorant el perfum d’una flor, veient el Sol cada nou dia.
Com ho hem comentat tot és simple des de l’Origen, intentem arribar a aquesta simplicitat que es necessita per gaudir. Per això intentem que el nostre nen interior, la nostra nena interior es mantingui viva al llarg de la nostra vida, tinguem curiositat. La curiositat és també important, fem espai a la nostra quotidianitat a la curiositat, a l’experimentació, a donar espai a l’Univers perquè ens pugui sorprendre, a la màgia de la vida, perquè la vida és màgica.
amb Amor i Llum-15-02-2023
La responsabilitat implica que abans de passar a l’acció ens hem de sentir íntegres en nosaltres mateixos, tots els nostres cossos han d’estar presents i units en una coherència interna, perquè realment puguem assolir el plaer
Permetem-nos un minut de reflexió per fer el recorregut per la columna que fins ara hem construït. El còccix és aquell element que ens connecta amb l’energia de la Terra. El sacre és aquell element que transforma aquesta energia de la Terra en energia sagrada. La 5a lumbar ens permetia el moviment és doncs la que ens facilita la llibertat de moviment. La 4a lumbar estava molt més relacionada amb la nostra autenticitat, amb el fet de permetre’ns expressar-nos lliurement sense tenir por dels judicis que hi puguin haver o crítiques que es puguin generar al nostre entorn ja sigui a l’entorn més proper o en un cercle més extern.
Així doncs, hem arribat a la 3a lumbar, a aquest element, connectats a l’energia de la Terra transformant aquesta energia en energia sagrada amb un moviment lliure i segur i amb una expressió també autèntica de nosaltres mateixos. Hem fet aquest recorregut perquè és important quan ens obrim a alguna acció sobre la nostra sexualitat. Perquè la sexualitat també és una acció sagrada, així com sovint parlem que per exemple l’alimentació per a nosaltres és una acció sagrada i, de vegades, el que menys fem és estar atents a allò que ens alimenta, també la sexualitat requereix de la nostra atenció perquè es pugui dur a terme la funció sagrada que té per a cadascun de nosaltres.
Aquesta funció sagrada és refinar l’energia, perquè en l’acció sexual s’allibera l’energia de la Kundalini, l’energia vital que és més instintiva i s’eleva i es purifica fins a connectar amb l’energia més divina transitant per a cada un dels nostres chakras i, en cadascun, refinant-se, expandint-se i purificant-se.
Així doncs obrim-nos com hem dit amb una actitud contemplativa i sense cap judici, a la sexualitat perquè pugui donar-se aquesta funció sagrada, aquesta purificació de l’energia que finalment ens connecta amb allò més sagrat, amb allò més diví. De fet, és una energia co-creadora, una co-creació que es pot expressar en la nostra quotidianitat en diferents àmbits i de maneres ben diferents.
S’ha parlat i parla molt d’aquest tema i cadascú pot tenir la seva idea preconcebuda, però és important també en aquest aspecte obrir-se al que altres cultures també han experimentat en aquest camp. Per això conèixer altres cultures o tradicions ens facilita aquesta obertura que de vegades és necessària perquè realment puguem obrir-nos al plaer.
Hem estat educats amb uns patrons o creences que de vegades ens limiten, perquè han propiciat sentir-nos culpables per les nostres accions ja siguin les de caràcter sexual o altres accions de la nostra quotidianitat, i nosaltres podem dir que la culpabilitat no existeix simplement existeix la responsabilitat.
Quan som Sers conscients tenim també la nostra responsabilitat per tot allò que aportem al nostre entorn o també a la humanitat. Per això en aquests temps tan delicats, d’una gran transformació, intentem aportar al nostre entorn i a la humanitat la nostra millor versió, aquella que se sustenta a l’energia amorosa la que ens permet connectar-nos amb l’alegria de viure però també que implica una gran responsabilitat , responsabilitat en tots els àmbits i també en aquest àmbit de la sexualitat.
La responsabilitat implica que abans de passar a l’acció ens hem de sentir íntegres en nosaltres mateixos, tots els nostres cossos han d’estar presents i units en una coherència interna, perquè realment puguem assolir el plaer. Plaer que també es dóna en altres accions quotidianes i en molts altres àmbits, per això per a nosaltres la sexualitat és una acció més de la nostra quotidianitat que necessitem transformar en sagrada, augmentant la nostra consciència i també assumint la nostra responsabilitat.
Ja en aquest moment de la nostra vida en què som Sers madurs, siguem capaços de reaccionar i assumir la nostra responsabilitat respecte a aquesta acció i obrir-nos-hi en plena confiança, amb seguretat, per compartir emocions i fusionar energies. Permetem canviar creences que de vegades ens limiten, patrons que condicionen la nostra forma, el nostre moviment, la nostra expressió.
En la mesura que ens sentim més connectats amb nosaltres mateixos, més autèntics, més segurs, més confiats serà molt més fàcil que es doni aquesta transformació de l’energia, aquesta alquímia energètica que ens connecta amb tot allò creat. Si cal demanem, en aquesta meditació, amb l’energia que hem activat que si cal netegeu aquest aspecte a la nostra vida quotidiana, que el purifiqui si cal, que l’harmonitza i l’equilibri i que també aquesta energia ens faciliti obrir-nos a aquest plaer que també se’ns proporciona, un plaer diví.
Hem estat creats lliures i sense cap taca, així doncs acceptem aquesta qualitat en nosaltres, aquesta llibertat de la qual hem estat portadors i som portadors, però també d’aquesta puresa que de vegades s’ha volgut dissimular a la nostra educació, sempre fonamentant aquesta llibertat i aquesta puresa en l’energia amorosa que tot ho sosté, també l’acció de la sexualitat.
Reflexionem sobre això per posicionar-nos de nou, per experimentar amb més llibertat i plaer, per permetre’ns també connectar amb allò diví des d’aquesta acció sagrada i així experimentem aquesta alquímia de l’energia vital que es purifica i s’eleva al més subtil, a una més gran consciència, a la Unitat.
amb Amor i Llum-08-02-2023
Preguntem-nos doncs si realment ens acceptem tal com som, si ens estimem, si ens respectem, si ens permetem ser lliures
Estem treballant en una zona on l’element aigua és ben present perquè és una zona propera als ronyons i també a la bufeta, pel que l’element aigua està ben present en aquesta zona. Sabem que l’element aigua és el que està relacionat amb les emocions, aquestes emocions que es desperten a cada experiència, però també les emocions s’activen a través de les relacions.
Quan establim una relació ja sigui amb un altre ésser o qualsevol element de l’entorn o algun objecte que ha estat creat per l’home es desperta sempre una emoció, perquè tot allò que percebem de l’entorn genera un estímul. Un estímul que arriba al nostre celebro i genera una resposta, sovint la primera resposta és l’emoció i des de l’emoció es completa la resposta ja sigui amb un moviment, amb paraules…
Aquesta vertebra 4a lumbar, com hem dit, té un paper important pel que fa a la nostra relació amb el grup, amb el conjunt, ja sigui de la humanitat, de la comunitat on vivim, dels amics que tenim, dels companys de la feina que fem i també dels Éssers que formen el nostre nucli familiar. I és precisament en aquests Éssers més propers, els del nostre nucli familiar, on sovint es desperten tota mena d’emocions, emocions que de vegades ens és difícil gestionar.
Així com sabem que des de l’Origen hem estat creats lliures i que l’Univers respecta el nostre lliure albir, respecta el nostre ritme pel que fa als aprenentatges i també pel que fa al nostre augment de consciència; també nosaltres hem de respectar aquests ritmes als Éssers el nostre entorn, sovint volem ajudar, de vegades sense que ens ho demanin i aquesta ajuda suposa més una agressió, de vegades, que una veritable ajuda o almenys així és com es rep.
Permetem que cadascú segueixi el seu ritme, acceptem que el ritme de cadascú és diferent i singular i encara que al nucli familiar compartim molt de temps, moltes experiències, un mateix espai, de vegades un mateix treball, tots tenim camins únics i singulars que transiten en paral·lel però que no hi ha necessitat que es creuïn, perquè si es creuen de vegades s’interfereixen. Intentem, més que facilitar ajudes, mostrar-nos com allò que realment som, així donant la nostra millor versió especialment en aquest nucli més proper serà molt més fàcil transformar, si cal, alguna emoció.
Els pares de vegades han de fer una gran transformació quant a la relació amb els fills, al principi són cent per cent dependents els fills dels pares, però arriba un moment que cadascú és autosuficient. Aquest desvincular-se, si no es fa de mica en mica i de forma gradual, de vegades és difícil i pot crear conflictes. Siguem acompanyants, estiguem atents per allò que calgui però respectem la llibertat de cadascú per escollir com viure les experiències, perquè encara que sigui una única experiència la vivència de l’experiència és singular per a cadascú.
El mateix passa de vegades quan mirem una imatge o un paisatge segurament tots fixarem la nostra atenció en elements diferents, perquè som diferents, som únics i singulars i aquestes diferències aquesta singularitat no té necessitat de crear conflictes, al contrari podem aprofitar-la en benefici de tothom enriquir les experiències, enriquir el nostre espai, el nostre temps, la nostra feina i també aquest món i la humanitat.
Sempre es diu que per poder fer una feina cap a fora i que aquesta feina sigui una feina realment òptima i veritable hem abans haver treballat cap al nostre interior, cap a nosaltres mateixos, preguntem-nos doncs si realment ens acceptem tal com som, si ens estimem, si ens respectem, si ens permetem ser lliures. Segurament som nosaltres mateixos els que més ens condicionem. Reflexionem i permetem alliberar tants condicionaments, condicionaments de vegades irreals, ficticis, que es creen a la nostra ment i per al nostre organisme són reals.
Proposem-nos avui, ara, en aquest temps que ens dediquem, d’alliberar-nos almenys d’un condicionament que no ens permeti ser autèntics, que no ens permeti ser lliures, una cosa que es relacioni amb nosaltres mateixos i aquest espai que quedi buit, omplim-ho d’Amor cap a nosaltres mateixos, per ser sincers amb nosaltres mateixos, per respectar-nos més, per comprendre’ns millor, per ser més autèntics.
Hi ha moltes situacions a la nostra quotidianitat que podem trobar com a exemples, de vegades ens és difícil en iniciar el dia desitjar-nos els bons dies perquè ja comencem a un ritme accelerat i transitem durant tot el dia sense preguntar-nos com ens sentim, com ens trobem, de vegades no ens permetem descansar ni un instant fins que arriba la nit i per obligació descansem. L’Univers no vol que fem les coses per obligació, per imposició perquè s’ha de fer. L’Univers vol que sentim i decidim, que escollim i fem o no fem segons el nostre sentir.
Reflexionem en aquest temps de silenci dur davant el dia d’avui que és el que hem fet realment perquè així ho sentíem fer, pel sol fet de gaudir, amb la major part del temps, ens hem obligat a fer. Des d’aquesta reflexió intentem demà incorporar alguna acció per al nostre gaudiment i deixar alguna obligació que ens hem imposat, sense por. Els canvis ens ajuden a ser-hi més presents i la nostra capacitat d’adaptació és total. Així doncs dediquem-nos a reflexionar.
amb Amor i Llum-01-02-2023
La seguretat és doncs una actitud que expandeix la nostra aura, que l’equilibra i l’harmonitza creant unes tonalitats harmòniques i aquesta és la percepció que hi ha al nostre cos físic
La seguretat una paraula que només en sentir-la ja ens produeix tranquil·litat, calma, quan ens sentim segurs el nostre organisme funciona des de la calma i la tranquil·litat. Aquesta energia de seguretat és important a tota aquesta zona baixa de la columna, especialment la 5a lumbar, perquè sovint vivim des de la por i des de l’angoixa les experiències que l’Univers ens proposa.
Vivim en una societat on sovint aquesta seguretat creiem o ens han fet creure que necessitem pagar-la per tenir-la i és una seguretat fictícia. De vegades quan accionem estem insegurs i des d’aquesta inseguretat en les accions que duem a terme es produeixen desequilibris que, de vegades, ens poden causar algun accident. Sovint també fins i tot dubtem del que pensem, del que sentim, i aquesta inseguretat ens impedeix expressar-nos i avançar a la nostra vida.
La seguretat és una energia que ja està en nosaltres, que simplement hem d’activar, perquè la seguretat està connectada amb l’energia de la vida. Repassem algunes experiències en què ens haguem sentit insegurs, que també hem experimentat la por i l’angoixa i malgrat experimentar aquesta por i aquesta angoixa, no hem pogut transformar l’experiència. Incorporem a aquesta experiència que ha vingut a la nostra ment, la nostra postura molt més segura, les accions que duem a terme les duem a terme amb seguretat i confiança i les paraules que diem, també es fonamenten en aquesta energia i així, l’experiència canvia.
Sentim aquest element de la nostra columna, aquesta vertebra lumbar ben assentada en la seva connexió amb el sacre per sostenir-nos, aquest sustentació és una sustentació física de tota la nostra estructura física de la nostra matèria. Però aquest lloc de la columna, aquest lloc de l’esquena baixa, també guarda l’energia que ens sosté, així doncs és un lloc que cal tenir en compte i tenir cura perquè guarda la nostra energia vital, l’energia que ens dóna seguretat, la que ens permet avançar sense pors i sense dubtes, amb el pas ferm, amb la intenció clara, amb l’energia amorosa movent-se en nosaltres i des d’aquest moviment desprendre la Llum.
Tots sabem que tenim una aura que envolta el nostre cos físic i s’estén molt més enllà i que aquesta aura té diferents colors segons l’emoció que aquesta activa en aquell moment, o els pensaments que genera la ment li canvia el color. La seguretat és doncs una actitud que expandeix la nostra aura, que l’equilibra i l’harmonitza creant unes tonalitats harmòniques i aquesta és la percepció que hi ha al nostre cos físic, un cos físic que sentim ben estructurat i ben harmònic, un cos físic fort preparat per tot allò que ha d’esdevenir.
Hi ha moltes coses a la nostra quotidianitat a la vida que vivim que són aparents i la seguretat n’és una, per això l’hem de buscar dins de nosaltres perquè és en nosaltres que podem activar aquesta energia. També com hem fet ara amb la intenció podem aprofitar l’energia que ens arriba de l’Univers a cada moment per potenciar aquesta energia i incorporar-la dins nostre.
Quan sentim seguretat fàcilment vivim a l’instant present perquè estem tots com una unitat. La nostra ment, el nostre cor, el nostre cos físic s’uneix com a unitat coherent i des d’aquesta coherència se sent segur. Si vivim des de la incoherència amb els nostres pensaments, les nostres emocions i els nostres moviments és com si ens sentíssim trencats o fracturats i des d’aquest trencament, som molt més vulnerables, i la vulnerabilitat ens fa sentir febles, insegurs i insatisfets.
Aprofitem aquesta activació d’aquest element de la columna per reforçar-nos, tots tenim punts febles, pensaments que no ens beneficien, emocions que sovint són presents en nosaltres i ens impedeixen viure alegres. Intentem, avui des d’aquesta energia de seguretat a la nostra columna baixa, a la nostra pelvis, gràcies a la respiració pujar-la al nostre cor per dissoldre totes aquestes emocions vinculades, també, a aquest element de la columna com són l’angoixa i la por, la ira i la culpabilitat, que es puguin transformar. I pugem aquesta energia fins a la nostra ment perquè els nostres pensaments ens enforteixin dient-nos a nosaltres mateixos: “jo sóc la fortalesa”, “jo sóc la constància”, “jo sóc l’equilibri”, “jo sóc l’harmonia”, “jo sóc la salut”, “jo sóc el benestar”, “jo sóc l’Amor”, “jo sóc la Llum” i tots allò atributs que ens permeten reforçar-nos, que ens permeten ser realment una persona. Una persona és un ésser conscient, un ésser responsable, un ésser comprensiu, un ésser amorós, fort per contribuir a ajudar a tot i a tots.
Sentim els beneficis d’aquests pensaments a tota aquesta zona de la nostra columna, sentint-la molt més lleugera, estable, forta, neta d’inseguretats, de pors, d’angoixes, de culpes. Sentim-nos segurs en el nostre cos físic, un cos constituït per multitud de cèl·lules, Sers diminuts que funcionen per a un únic fi, el nostre benestar. Alliberem-los, doncs, de les nostres inseguretats, les nostres angoixes i les nostres pors, també de les nostres culpes perquè puguin realitzar la seva funció.
La seguretat requereix que dissolguem tots els obstacles que hi ha per arribar-hi, canvio el dubtar per reflexionar, canvio l’angoixa per la confiança, canvio la por per l’Amor, i així aquesta energia de la seguretat s’assenta en mi. Respiro perquè aquesta energia s’incorpori a tot el nostre cos físic també al nostre cos energètic i així, estic present aquí i ara per dissoldre qualsevol obstacle que m’impedeixi sentir-me segur, segura.
amb Amor i Llum- 21-01-2023
Que aquest element de la nostra columna de forma triangular i pla ens obri a la Vida, que tinguem una postura oberta mirant endavant caminant cap al nostre destí, cap al nostre propòsit, cap a tot allò que per a nosaltres és sagrat
Avui avancem un esglaó a les meditacions sobre la nostra columna vertebral, estem a l’os el sacre aquell que està connectat amb tot el sagrat.
És un os important perquè és on s’inicia la medul·la espinal, és el primer segment que també està relacionat amb algun òrgan i té tota una sèrie de lligaments i tendons que el connecten a altres elements del nostre cos. Així doncs, la seva situació, la seva posició equilibrada i harmònica té moltes derivades en altres elements del nostre organisme.
De vegades per la nostra rigidesa pot perdre la seva posició original, també per algun trauma o per algun sentiment de culpa o de sentir-nos desemparats i sols, perdem la nostra seguretat i confiança ja sigui amb els nostres, amb la Terra, amb l’Univers o amb la pròpia vida.
Tant el còccix com el sacre són elements en què es fonamenta tota la construcció de la nostra columna, aquest eix energètic que ens connecta amb el món subtil i crea tota una xarxa de connexions amb tot el nostre organisme, connexions que perceben estímuls, ja sigui interns o externs, i també que donen resposta a tots aquests estímuls, per la qual cosa aquesta xarxa ha de ser una xarxa en òptimes condicions perquè la informació transiti de forma adequada, a la velocitat correcta perquè puguem mantenir-nos al benestar.
Quan parlem d’informació no només ens referim a informació com l’entenem nosaltres aquí a la xarxa d’internet, que es crea, que és informació bàsicament de dades, de codis, bàsicament de bits, sinó que la informació que transita per aquesta xarxa, que s’inicia, com hem dit al sacre, transmet informació emocional i mental que també ens condiciona.
Sentim doncs aquest element del sacre en què s’inicia aquesta xarxa, en les millors condicions, que tot l’espai que ocupa sigui un espai net, un espai ordenat i ple de Llum, que l’energia flueixi en un moviment harmònic i equilibrat i així s’estengui als altres elements del vostre entorn.
Que amb la vostra presència ara ben activa, activeu també l’energia vital que s’emmagatzema en tot aquest espai. Aquella energia que ens permet el moviment, el moviment gràcies a les nostres cames i als nostres peus. Sentim doncs les nostres extremitats inferiors en perfectes condicions en què el fluir de l’energia, el moviment dels fluids que transiten per elles, l’estructura que les conforma ja sigui la dura referent als ossos o la tova referent als músculs, tendons o lligaments aquest en perfecta harmonia, sense tensions ni bloquejos, sentint-se perfectament acomodada als ossos i lliure per moure’s.
Que aquest element de la nostra columna de forma triangular i pla ens obri a la Vida, que tinguem una postura oberta mirant endavant, caminant cap al nostre destí, cap al nostre propòsit, cap a tot allò que per a nosaltres és sagrat, ja sigui la Llum del Sol, l’Amor, la justícia, la salut, la comprensió i qualsevol altra energia que ens faciliti aquesta necessitat de fer cap endavant. Que, com el còccix, sigui també un recipient per rebre l’energia subtil que ens arriba de l’Univers i transita cap avall fins al sacre de la nostra columna, que aquesta energia l’activi a la freqüència justa perquè la informació transiti per tota la pelvis i també per tot el nostre organisme.
Que aquesta freqüència subtil dissolgui les nostres pors i les nostres inseguretats les que sovint s’amaguen en els nostres ronyons, que els netegi doncs, que els guareixi i els potenciï perquè puguin filtrar tot allò que no ens beneficia. I tinguem també l’espai de la pelvis obert per poder eliminar tot allò que no necessitem, per mantenir aquest espai sempre ordenat i net. Nets també de qualsevol culpa que puguem sentir, perquè hem estat creats nets sense cap taca.
Així doncs sentim-nos lliures per caminar, per avançar, siguem flexibles davant els canvis, davant els revolts del camí, davant els obstacles que podem fàcilment resoldre, si caminem ferms i segurs. Sentim aquest element, aquest triangle al nostre organisme ben actiu, ben present i des d’aquesta presència agraïm totes les seves funcions, aquest sosteniment que ens facilita, aquesta flexibilitat que ens regala, aquesta adaptabilitat que ens lliura. Incorporem-ho a la nostra vida quotidiana a cada moment en tot allò que fem, que sentim, que pensem i així ens sentirem molt més lliures, perquè la llibertat és sagrada.
Siguem com el sacre aquesta peça que encaixa a la perfecció entre els altres elements de la pelvis, creant una harmonia. Encaixem nosaltres també a la humanitat i també a la Terra de forma harmònica, no ens sentim sols com una peça que no encaixa en aquest puzle on tots tenim el nostre espai. Un espai únic i singular com la nostra forma, el nostre contorn, el nostre color, la nostra energia i cadascú a la seva etapa ens sentim veritablement connectats amb la vida. Ens sentim després del camí recorregut lliures per moure’ns amb flexibilitat o el camí recorregut ens ha fet rígids? Si és així, permetem ara a l’energia dels 5 elements que dissolguin aquesta rigidesa i incorporin flexibilitat i, amb aquesta intenció, ens mantenim en silenci.
amb Amor i Llum-18-01-2023
Sentim com la nostra esquena es posa molt més recta deixant prou espai entre cada vertebra. Sentim-la molt més lleugera, estructurada, connectada, permetent el fluir de l’energia, permetem-nos el descans en aquest bany d’energia, com si la gravetat no existís
És important com hem dit al principi de les meditacions aquests dies poder viure aquesta experiència de connexió amb algun element del nostre cos físic, perquè encara que sigui un element de vegades petit i senzill, és necessari per al nostre bon funcionament. A més, quan ens enfoquem a posar la intenció o la connexió amb algun element del nostre cos físic és com si aquest element s’activa, s’expandeix, es fa més present i la resta del nostre organisme hi té la mirada. Així experimentem la unitat en nosaltres.
Avui, doncs, podríem visualitzar com si cadascuna de les cèl·lules del nostre cos tingués ulls, orientés la seva visió sobre aquest element que avui estem activant, el còccix, i ell veient que crida la nostra atenció, s’expandeix i es fa molt més present. Present de formes ben diverses, de vegades a través d’una Llum, d’altres vegades i, segons cadascun de nosaltres, a través de la temperatura o a través d’un corrent subtil que neix en aquest punt. Així doncs, cadascú segons el seu sentit pot connectar amb aquest element actiu.
La columna vertebral és un eix molt important per a la nostra existència ja que ens sosté en la nostra quotidianitat, en la nostra posició dreta i, a més, és un canal de comunicació important del nostre sistema nerviós. I gràcies al nostre sistema nerviós podem rebre la percepció, l’estímul i, també, enviar una resposta.
Encara que el còccix és l’últim os de la nostra columna i, de vegades, pot passar desapercebut, perquè no té foràmens que el connectin a través del sistema nerviós, és molt important i és per tenir-ho en compte en la nostra quotidianitat, ja que ens ajuda en múltiples funcions. Intentem tenir-ho ben present durant aquest temps que li dediquem, intentar visualitzar-ne la forma, aquest triangle tan particular. La seva forma, també, com de cua, com de bec que té inclinat cap a dins.
Realitzarem un treball perquè l’energia de l’Univers pugui baixar fins a aquest element i així visualitzarem que des de la nostra coroneta s’obre un forat que rep una energia de l’Univers en forma de raig de Llum blanca i pura, i aquest raig de Llum blanca penetra en nosaltres a través d’aquest 7 chakra i baixa fins al 5 chakra on comença la columna vertebral, a les nostres cervicals. Permetem que aquesta Llum il·lumini tota aquesta zona, la netegi, la sane, l’expandeixi i la potenciï. Baixem aquest raig de Llum, al 4 chakra a les dorsals i aquest chakra, també, s’il·lumina amb aquesta Llum blanca i pura netejant-se, guarint-se, potenciant-se i expandint-se aconseguint la zona dels òrgans. Baixem fins al 3 chakra aquest raig de Llum blanca i pura i permetem, també, que realitzi aquestes mateixes accions de neteja, de sanació, de potenciació i d’expansió d’aquest centre i també aquesta Llum blanca i pura emboliqui tots els òrgans d’aquesta zona . Baixem al 2 chakra i, també, arriba aquesta Llum pura i blanca netejant-ho, sanant-ho, potenciant-ho i expandint-ho aconseguit tots els nostres intestins i glàndules sexuals. I també, permetem que aquest raig de Llum pura i blanca arribi fins a l’1 chakra, aquest chakra que està connectat amb l’element que avui activem, el còccix.
I omplim tota aquesta zona de Llum per netejar, guarir, expandir i potenciar tota aquesta regió i arribant aquesta Llum blanca i pura a aquest element, desperta l’energia que hi està adormida. L’energia de la kundalini, que ens permet la transformació i aquesta energia de forma subtil, lenta, puja a esquerra i dreta de la nostra columna, entrellaçant-se, construint aquest moviment infinit. Un moviment infinit que transcendeix cadascun dels nostres chakras facilitant-nos la connexió amb l’energia amorosa, amb l’energia de la Mare Terra, i arriba a través del crani fins al nas. I és a través del nas, que surt a l’exterior omplint tot aquest espai, un espai que s’il·lumina amb aquesta Llum blanca i pura, espai que ens envolta ara en aquest instant. Sentim-nos embolicats en aquesta energia, sentint el seu naixement al nostre interior, ascendint i sortint a través del nostre nas.
Permetem que aquesta Llum blanca i pura netegi tot allò que ja no necessitem, que s’hagi pogut adherir al nostre cos físic, tant a la part anterior com posterior, tant a la part dreta com a esquerra, tant a la part de dalt com de baix . Sentim el benestar d’aquest bany energètic, d’aquesta immersió en aquesta llum blanca i pura, sentim els òrgans renovats, nets i expandits i mantinguem la visió en aquest element del nostre cos físic, que és el còccix, d’on emana aquesta energia.
Sentim com la nostra esquena es posa molt més recta deixant prou espai entre cada vertebra. Sentim-la molt més lleugera, estructurada, connectada, permetent el fluir de l’energia, permetem-nos el descans en aquest bany d’energia, com si la gravetat no existís. Sentim-nos bressolats per aquesta energia, permetem que transiti cap amunt i cap a fora, lliurement, i en la mesura que sentim ja els seus beneficis, visualitzem que aquesta energia es torna menys intensa i es va recollint a través de tota la nostra columna. Baixant fins baixar al còccix on s’enrosca i descansa. Donem-li un temps, ajudem amb la respiració perquè pugui baixar i cargolar-se i, així, descansar de nou. Sentim-nos lleugers, calmats, tranquils, confiats i permetem uns minuts més que aquest sentir s’assenti en nosaltres.
amb Amor i Llum- 11-01-2023
![[:ca]Meditació matutina[:es]Meditación matutina[:]](https://www.qualitatdevida.com/wp-content/uploads/medigrup.jpg)
![[:ca]Meditació mensual [:es]Meditación mensual [:]](https://www.qualitatdevida.com/wp-content/uploads/canal.jpg)
