Primer principi

Primer principi

“És”, aquesta paraula que és un verb implica una acció. Així, Ser és l’acció entre el Tot i el No Res. És aquest instant etern on es fa possible l’experiència.

El primer principi de l’hermetisme és simple però enigmàtic: Tot és Ment. Tres paraules amb un significat profund, cadascuna en conjunt i de manera singular. Intentarem aprofundir en el significat de cadascuna.

Tot“. És a través de la nostra Ment que podem sentir la vibració d’aquesta paraula, imaginar-ne el significat i experimentar-ne la grandiositat.

Aquest Tot és també el No Res, el Buit. La seva respiració el converteix en un instant en el Tot o el No Res. Podem intentar percebre aquesta sensació en nosaltres, a cada respiració. Quan inspirem incorporem el Tot, quan exhalem ens buidem fins al No Res.

Si aquesta fos la nostra respiració habitual, la nostra Ment seria portadora d’un gran coneixement, un coneixement que molts a la humanitat, anomenen il·luminació.

Experimentem entre el Tot i el No Res, que encara que sigui un instant és un instant etern i és, en aquest curt i infinit recorregut, on es dóna tot el que creem. Tot allò que experimentem, allò que experienciem, allò que percebem… Si el nostre sentir s’obre a aquesta experiència, descobrirem que Tot i No Res és el mateix. És el Mi Mateix.

Respirant el Tot i el No Res és un néixer i un morir constant. Una transformació permanent, més no del Tot o del No Res sinó de tot el que s’experimenta a l’instant entre el Tot  i el No Res.

És“, aquesta paraula que és un verb implica una acció. Així, Ser és l’acció entre el Tot i el No Res. És aquest instant etern on es fa possible l’experiència.

L’acció sempre comporta una direcció, un sentit i una intensitat; són doncs aquestes tres característiques de l’acció, les que modifiquen el seu moviment, més que no pas l’acció en si. Les direccions són infinites, el sentit és doble perquè és un entre-enllaç, d’anada i tornada, i la intensitat se sincronitza amb l’energia del Tot i el No Res en aquell instant.

Més l’acció continua, encara que es transforma. L’acció necessita un emissor i un receptor: El Tot emissor, el No Res receptor.

La tercera paraula “Ment“.

La Ment és la instructora més subtil i delicada de la matèria.

Al principi la Ment és infinita, il·limitada, eterna. És una Ment eficient, eficaç i efectiva. Eficient, perquè pot dur a terme totes les accions. Eficaç, amb els mínims recursos. Efectiva, el màxim amb el mínim.

Però aquesta Ment sotmesa a aquesta acció de Ser, a l’instant entre el Tot i el No Res s’estructura en diferents nivells. Prenent infinites formes i tornant-se, cada cop més, una Ment més limitada.

La Ment és informació, és vibració, és energia. Una Ment modelada per la direcció, el sentit i la intensitat del Ser.

Experimentem aquesta estructuració de la nostra Ment, ara, en aquest instant. Abans de començar aquesta meditació, la nostra Ment estava més enfocada a allò concret, ara la nostra Ment expandida, està més oberta a aquesta percepció del que és abstracte.

Encara que de vegades no puguem trobar la paraula justa, si percebem i activem el nostre sentir, neix en nosaltres la connexió. La connexió, ara, entre les nostres Ments i les nostres Ments amb la Ment més Divina, més elevada.

A mesura que elevem la nostra vibració, la nostra Ment s’expandeix, connectem molt més fàcilment amb Ments més elevades, Ments semblants. Algunes de més evolucionades que nosaltres, i és, en aquests moments que podem compartir nou coneixement, que podem adquirir una nova comprensió, que podem experimentar la realitat de l’existència. Els cinc sentits s’expandeixen per percebre, per viure aquestes sensacions, sensacions que s’integren perfectament en aquest Tot, aquest No Res.

A poc a poc, a través de la respiració, sento aquesta esfera comuna en què compartim la nostra Ment.

A poc a poc, a través de la respiració, percebo la meva Ment, percebo la seva energia, la seva calor, el seu batec…

I, a través de la respiració, recupero la percepció del meu cap, el meu front i el meu clatell, el meu rostre i el punt mitjà entre el meu sisè xacra i setè xacra. I respiro en aquest punt, ara, concentrant-me fins que es dissol.

Permeto a tota aquesta energia que he integrat moure’s pel meu cos físic arribant a totes aquelles parts en què sigui necessària, al cap, a la resta del meu cos físic i, amb aquesta permissió, em mantinc uns minuts.

Pregunta:

Aleshores si amb la nostra ment creem les individualitats, les realitats individuals i col·lectives. Com podem canviar això que deies la velocitat o sigui la intensitat, la direcció i el sentit? Per què les nostres intencions s’enfoquen de manera col·lectiva o individual? Per què costa canviar-les?

Resposta:

Estem plenament integrats en aquest Tot i, també, som creadors de la realitat. Més partim d’una Ment molt més condicionada. Si podem fer de la nostra Ment, una Ment incondicional podem canviar la realitat.

És molt important perquè el canvi de la nostra realitat sigui efectiu, la primera energia en què s’ancora aquest canvi, amb això volem dir que de vegades podem impulsar canvis al nostre entorn o en nosaltres, però ancorem aquesta energia del canvi en energies que no són poderoses. L’energia més poderosa és l’energia de l’Amor. Si aquesta energia, especialment la de l’Amor incondicional, és la que s’ancora en aquest canvi, la realitat es transforma a l’instant. Hem de cuidar, doncs, aquesta primera energia, aquest primer impuls i, segurament, no caldrien tants canvis.

Aquesta primera energia és la que dóna direcció, sentit i intensitat al Ser, per això és molt important cuidar aquest primer impuls, sentir aquesta energia primigènia i després accionar des d’ella.

La nostra Ment sovint té com a prioritats aquelles experiències més quotidianes, més freqüents. Experiències que es donen poques vegades a la nostra vida, de vegades queden molt allunyades de la nostra Ment, més són aquestes poques experiències les que realment ens han permès canviar. Fins i tot podem experimentar amb nosaltres mateixos i si, en algun moment, sentim algun desequilibri o alguna inharmonia, ja sigui física o energètica, podem ancorar-nos en aquesta energia de l’Amor incondicional i accionar cap a la nostra part del cos físic o energètic, on percebem aquest desequilibri o inharmonia. Simplement amb la presència d’aquesta energia en moviment, qualsevol desequilibri o inharmonia es transforma.

Permetem-nos expandir la nostra Ment de la realitat quotidiana. Expandir és obertura, és creixement, és desenvolupament i, això és el que la nostra Ment necessita.

amb Amor i Llum- 21-1-2022

Quant a l'autor

Natxi - Joan administrator

Deixeu una resposta