Cinquè principi

Cinquè principi

Quan un és capaç de percebre els diferents ritmes, és perquè és capaç de respectar aquests ritmes, els ritmes de cadascú, els del seu entorn i els ritmes de la natura. No hi ha necessitat d’intervenir sinó simplement de percebre i, de vegades, compassar-se a aquests ritmes. Quan hom s’acompassa, s’afina.

El ritme a l’Univers i tot allò creat és únic, és un ritme que engloba tots els altres ritmes de cada cosa creada perquè tots s’acompassen.

Un ritme comporta moviment, aquest moviment comporta una sèrie d’accions i reaccions, i és el resultat d’aquestes accions i reaccions que ens marca el ritme. El ritme personal i singular de cadascú. Un ritme que depèn també de la vibració o freqüència en què ens situem, en què cavalquem en un moment concret.

El ritme implica anades i vingudes, tot allò que ens arriba se’n va, però si ens permetem fluir i el fluir està connectat amb freqüències més elevades, freqüències de la confiança i l’energia amorosa, torna a arribar-nos i torna a acomiadar-se. Encara que es poden marcar els ritmes de manera molt exacta i s’hagin inventat models per controlar aquests ritmes, aquests ritmes sempre són diferents, encara que cíclics. Cada cicle té un ritme únic. Quan estem connectats a una freqüència més elevada, més a prop de la Unitat, podem percebre en nosaltres a més del nostre ritme singular i únic, també els ritmes del nostre entorn i també de la natura.

Quan un és capaç de percebre els diferents ritmes, és perquè és capaç de respectar aquests ritmes, els ritmes de cadascú, dels del seu entorn i els ritmes de la natura. No hi ha necessitat d’intervenir sinó simplement de percebre i, de vegades, compassar-se a aquests ritmes. Quan un s’acompassa, s’afina, i encara que el ritme d’un compas concret pot ser de contrastos forts, en afinar-se un a cadascuna de les notes, el ritme interior és suau.

Aquesta frase ens indica que nosaltres no som el compàs sinó cadascuna de les notes que crea aquest compas, aquest ritme conjunt, i si som capaços de sentir-nos a totes les notes estem molt més compassats i suavitzats. Quan la nostra percepció és elevada, més enllà de la percepció de tot allò material o físic, que és una evidència per als nostres sentits i podem percebre també el món subtil, podem suavitzar la llei de la compensació. Una llei que evidentment no es concreta en una existència sola, sinó que s’executa a cadascuna de les existències en conjunt. Si la nostra ment està oberta a aquesta moltes existències i té present que hi ha un fil conductor de totes elles, per a la nostra Ànima, pot comprendre molt més fàcilment el ritme de cadascuna i el ritme com a conjunt de totes aquestes existències.

Al quart principi parlàvem que tots teníem una mesura i un gradient al nostre interior, aquesta llei del ritme segueix aquest gradient, aquesta mesura interior per a cadascú i per a cada experiència. Aquest cinquè principi és doncs també un referent del quart principi, el principi de la polaritat.

Si durant el temps entre la darrera reunió i aquesta hem pogut apreciar més fàcilment el nostre gradient o mesura, podrem comprendre molt millor el ritme de cadascú, el ritme de cada moment. Més avui afegirem també una altra característica, si coneixem el nostre gradient o la nostra mesura i en som conscient a cada instant o davant de cada experiència, podem en certa manera fer servir aquesta llei de la compensació i no estar tan a mercè. Usar-la sempre en benefici de tots, de tot allò creat i això dependrà del nostre poder interior. Per això el mudra d’avui, que ens connecta amb aquest poder, ens pot facilitar comprendre com podem fer servir aquest principi del ritme o de la llei de la compensació.

És un principi que si es fa servir només en benefici propi o des del nostre egoisme, la mateixa força que utilitzem ens vindrà també en la polaritat oposada. Siguem doncs, en la mesura que avancem en aquests coneixements dels principis molt més cauts, molt més prudents en tot allò que movem des d’allò físic a allò mental, emocional i allò energètic, perquè tot segueix aquesta llei, aquest principi del ritme, siguem cada vegada més conscients del nostre poder i de la importància de tot el que encara és al nostre inconscient.

Perquè el nostre inconscient encara dirigeix ​​en gran part la nostra existència. Cada cop tenim més informació per fer-nos conscients, des del moment en què ens aixequem al matí, quan obrim els nostres ulls, en els nostres primers moviments, el nostre primer pensament, la nostra primera emoció, i la influència que té per al nostre dia a dia, per tot allò que l’univers ens té reservat, perquè ja ho viurem tot des d’un gradient concret, des d’una mesura concreta, si en som conscients podem canviar aquest gradient, aquesta mesura i obrir-nos a tot allò que l’Univers ens té reservat des d’una vibració elevada, des d’una ment més expandida, més lluïda, més connectada i així actuarem sempre en benefici de tothom. Perquè tots som un.

Un altre aspecte important serà que descobrirem allò que realment neix de nosaltres o allò que ens ve de l’entorn i des d’aquest poder interior, des d’una consciència més gran podrem transformar i utilitzar aquesta llei de la compensació. No hem de buscar el poder fora de nosaltres sinó dins nostre, un poder que augmenta en major grau si augmentem la nostra consciència, consciència que significa atenció, presència, voluntat, disposició, entrega… Visquem aquesta llei de la compensació o aquest principi del ritme en nosaltres, en cadascun dels nostres aspectes, al nostre cos físic experimentant la llei de la compensació quan no respectem el descans, quan vivim en excés, quan no expressem. La llei de la compensació ens fa més iguals, però depèn de la consciència, de la freqüència, ens pot afectar més o menys.

Des del nostre Ser interior usem tots els principis apresos fins ara en benefici de tots, només hi ha sotmetiment a ells si no tenim poder interior, des del poder interior som capaços d’usar-los. Tampoc ens neguem a aquest poder per por, per manca de confiança. Si hem arribat fins aquí, a aquesta comprensió més gran, a aquesta major consciència, aquesta vibració més propera a l’Amor incondicional, és perquè l’Univers confia en nosaltres.

Sap el poder que hi ha a cadascú, la força que cadascú pot expressar, la constància que cadascú pot tenir, sense perdre el ritme, el ritme que s’acompassa, el ritme que segueix cada nota. Tots els que estem aquí construïm una melodia, cadascun una nota singular, única i necessària per al conjunt, perquè l’harmonia sigui harmònica, perquè se senti a l’Univers. Compassant cada ritme singular al ritme de la melodia, elevant la seva vibració fins a sentir-se nota i melodia alhora, sentir-se un i tot.

L’últim cop us convidàvem a accionar perquè era el moment, avui us tornem a convidar a l’acció per crear entre tots la melodia, una melodia que s’anirà escoltant a tota la Terra i a tot l’Univers, una melodia cada cop amb més compassos , més notes, més ritmes compassats. L’anomenada és per a tots perquè tots som únics, singulars i tots necessaris perquè la llei de compensació es mantingui a l’Univers.

Pregunta:

Amb el que heu explicat avui, sí que hi ha ritmes que són resultat de la compensació la veiem a l’escala de la vida humana molt més ràpidament, però hi ha altres coses que se’ns escapen, concretament el que volia demanar és amb el que estem vivint en aquests moments de la humanitat quan hi ha un procés de concentració de riquesa enorme, quan cada cop més el poder està en menys mans, fa la impressió que aquesta llei de la compensació que estava parlant estem arribant a una situació molt límit, com si ho portéssim potser el límit absolut, seria com si una persona ho controla tot.
La pregunta és: en principi cal esperar que hi hagués el moment contrari d’una desagregació d’un repartiment potser de la riquesa i dels mitjans que tenim disponibles a la Terra, per això si han trigat segles arribar on hem arribat, veure trencar les injustícies, el dolor, la gana, tot el que estem observant també ha de comportar segles, és a dir, aquesta compensació a ser de la mateixa durada, el repte d’un punt d’equilibri ha de ser de la mateixa durada o poden haver-hi ritmes molt més ràpids de retorn i en tot cas el cas que ens ocupa a la humanitat saber si la majoria dels que som aquí tornarem a veure aquest aspecte socioeconòmic molt més equilibrat.

Resposta:

El coneixement que es brinda d’aquests principis del Kibalyó o de l’Hermetisme que són set principis fonamentals que sostenen la creació, si tenim un nivell de consciència baixa el veiem a un nivell de consciència més baixa, som usats per aquests principis, hi estem sotmesos, però en la mesura que anem prenent consciència i elevant la nostra freqüència, la nostra vibració, podem usar aquests principis, usar-los en benefici de tots per transformar, això ja respon en certa forma a la teva pregunta perquè si cada vegada hi ha éssers amb aquests principis o lleis que s’experimenten en cadascun de nosaltres i en tot allò creat, cada vegada hi ha una major consciència i més comprensió de tots aquests principis i cada vegada estem més units com a humanitat, considerant-nos germans, podrem utilitzar de forma conjunta aquests principis per transformar de forma més ràpida i fàcil, tot el que en aquest moment es manifesta a la terra i a la humanitat dependrà de cadascú, del poder interior de cadascú, de sentir-nos germans com a humanitat, el que sigui més o menys llarg el període perquè el ritme s’ajusta.

No es tracta doncs simplement de tenir la informació o conèixer la informació, sinó de portar-la a la pràctica i cadascun d’aquests principis els podem experimentar en nosaltres, si simplement ens obrim a les nostres moltes existències ja és un pas important per a aquesta comprensió més gran, si a més ens obrim a les nostres altres existències en altres dimensions diferents, fora d’aquest espai temps, també ja és un altre grau de consciència i podem fer-ne un ús diferent.

Hi ha un ritme molt més llarg que de vegades se’ns escapa per tot el que vivim al nostre entorn i concretament aquí a la Terra, però aquest ritme més llunyà, molt més extens, molt més distant de tot el que passa facilitarà que la vida a la Terra sigui diferent, sigui una vida molt més propera al gran paradís, el lloc del gaudi on l’abundància és per a tots, on no hi ha malaltia, on la Llum és sempre present en una forma o una altra tots viurem aquesta transformació, la forma és temporal, és momentània, com Sers ho viurem, ho experimentarem.

amb Amor i Llum-20-05-2022

Quant a l'autor

Qualitat de vida administrator

Deixeu una resposta